El Potencial De Aprendizaje

EL POTENCIAL
D’APRENENTATGE


1. MARC TEÒRIC:
Al llarg de la historia de la psicologia, els test d’intel·ligència han constituït el procediment per a determinar el Quocient Intel·lectual (QI), i en base aquest, concloure si hi havia discapacitat intel·lectual o sobredotació en els subjectes avaluats.
No obstant, la mesura psicomètrica de la intel·ligència ha rebut diferents crítiques,cada vegada amb més freqüència. Aquests tests constituïxen una forma d’avaluació estàtica, que no reflexa una estimació fiable de la capacitat d’aprenentatge de l’individu, i per aquest motiu, tampoc es podria saber la seua sensibilitat al canvi, és a dir, la quantitat d’ajuda que necessita per canviar la seua execució en l’aprenentatge. A més, aquesta aproximació és inadequada per avaluarsubjectes procedents d’ambients econòmics, socials i culturals diferent. D’altra banda, també cal senyalar que no aporten informació directa dels processos subjacents a l’aprenentatge, com és la motivació.
Aquesta mesura psicomètrica tradicional de la intel·ligència, s’emmarca en el que anomenen Avaluació Estàtica. Aquesta, a diferència de l’Avaluació Dinàmica, tracta de situar al subjecte en unapoblació estàndard i soles proporciona un nivell d’intel·ligència quantificada. A més, durant la intervenció de la prova no es produeix cap mediació i sols s’avaluen els resultats i no els canvis que es manifesten en el subjectes. D’altra banda, cal destacar la importància que està rebent, cada vegada amb més freqüència l’avaluació dinàmica. Aquest enfocament, tracta de conèixer el nivell delpotencial d’aprenentatge i la modificabilitat del subjecte, és a dir, conèixer el seu estil cognitiu, així com la seua capacitat d’aprenentatge, per tal de millorar-la. A més, es poden pronosticar futurs canvis.
Un dels primers autors que recalquen la importància de l’educació dinàmica, va ser Vigotsky (1978), amb el concepte de la zona de desenvolupament pròxim (ZDP), es a dir, la distància entre elnivell real de desenvolupament del subjecte, determinat per la seua capacitat de resoldre un problema independentment, i el desenvolupament potencial, determinat a través de la resolució d’un problema sota l’ajuda d’un adult o la col·laboració d’un company més capaç de resoldre la tasca. D’aquesta forma, mesurant la zona de potencial, es pot predir fins que punt el subjecte va a beneficiar-se d’unadeterminada intervenció.
D’altra banda, autors més actuals com Heussermann y Schucman, proposaren analitzar les estratègies dels subjectes al resoldre tasques intel·lectuals, proposant un índex d’educabilitat o de modificabilitat, per tal predir quins subjectes es beneficiarien de la intervenció i quins no.
Per últim, cal destacar el treball de Reuven Feuerstein, que afirma que laintel·ligència és modificable d’una forma dràstica. Per a ell, la intel·ligència es desenvolupa per l’Experiència de l’aprenentatge intervingut, és a dir, els estímuls emesos per l’entorn, són modificats per la figura del mediador (pares, germans, tutors...), que a causa de les seues intencions i del compromís emocional, seleccionen i organitzen el estímuls per al xiquet/a. D’aquesta manera, influeix enl’estructura cognitiva del xiquet, que adquireix unes pautes de conducta y d’aprenentatge.
En l’actualitat, té una gran importància, no tant la mesura psicomètrica de la intel·ligència que ens dóna molt poca informació de la persona avaluada, sinó la mesura de la capacitat d’aprenentatge del subjecte per tal de millorar-la i potenciar el seu rendiment i desenvolupament.
2. EL POTENCIALD’APRENENTATGE:
L’Avaluació del Potencial d’Aprenentatge (PA) o Avaluació Dinàmica, constitueix una metodologia d’avaluació que sorgí fa aproximadament 30 anys, com una alternativa a l’avaluació tradicional de la intel·ligència, i està orientada a l’avaluació de la capacitat d’aprendre en xiquets que presentaven dèficits intel·lectuals o d’aprenentatge en les tests tradicionals d’intel·ligència....