El príncep

Maquiavel, ens explica en la seva obra El príncep, com ha de ser el governant ideal. Segons ell, ha de saber capgirar el que ha dit, amb astúcia, no sempre poden complir-setotes les promeses, i aquell que enganya sempre trobarà algú que es deixi enganyar.
El governant, però, no ha de ser només astut, sinó que també ha de ser fort, perquè a vegades non’hi ha prou amb ser llest i astut.
El governant, ni tan sols ha de tenir totes aquestes qualitats que s’atribueixen als grans governants, sinó que només ha de semblartenir-les. Només ha de semblar ser compassiu, lleial, humà, íntegre, i en l’època en que va ser escrit El príncep, religiós. El governant però, també ha de saber semblar tot el contrarisi fos necessari.
La conclusió que Maquiavel en treu de tot plegat, és que l’únic objectiu del governant és l’èxit del que es proposa, perquè si el resultat és bo, la fijustifica els mitjans, ja que la majoria de la població només veu el resultat final i es deixa portar per l’aparença i l’èxit.
La meva opinió és bastant semblant a la que té Maquiavel enalguns aspectes, com ara en el que diu en el final d’aquest fragment, que la població es deixa portar per l’aparença i l’èxit de les coses, però en canvi no acabo d’estar d’acordamb altres coses que diu. Tot i que penso que en l’actualitat, els polítics miren molt de cuidar la seva aparença, no penso que el governant ideal pugui incomplir promeses ambimpunitat.
En conclusió, Maquiavel explica en la seva obra la seva visió de com ha de ser el governant ideal, i tot i que El príncep va ser escrit al segle XVI, tracta un tema queactualment també és important. La visió que ell dóna sobre el governant ideal és, segons la meva opinió, un patró que segueixen molts dels actuals polítics i governants.