El príncipe

EL PRÍNCEP
NICOLÁS MAQUIAVELO

Podem considerar a Maquiavel com un propulsor de l’absolutisme, per això, ens situarem primer en el context històric per desenvolupar més endavant el motiu.

Europa durant el s. XVI, va experimentar una forta època de transformacions i canvis socials, polítics, econòmics, ... Que en numerables ocasions van conduir a l’ús de la violència per imposar-se unes‘cultures’ sobre les altres. Així doncs, prenem ara com a marc de referència Itàlia, on va residir Maquiavel al llarg de la seva vida, i podem considerar-la com a nucli important de moltes d’aquestes disputes; ja que estava organitzada en ciutats-estats (fragmentada en petits principats), que els feien dèbils i aïllats els uns dels altres davant atacs externs.

Introduït aquesta efímera explicaciórespecte el marc històric, podem ara relacionar que Maquiavel sigui considerat com a precursor de l’absolutisme; ja que defensava aquesta tipologia d’exercici de poder, exempta de moral (on l’ús de la mentida i la violència podien ser implícits), perquè sospesava que era una possible solució a la ‘problemàtica organitzativa’ que patien les ciutats-estats, i a les conseqüències que d’aquí derivaven.Per a Maquiavel, un govern personal, monàrquic, concentrat i absolut, era la única manera política que podia servir per aconseguir la unitat d’Itàlia, segons ens fa constatar a ‘El Príncep’. Aleshores, podrien fer front a possibles atacs per part d’altres monarquies més potents, cosa que només podia ser viable amb un estat més fort i cohesionat, on la figura d’un príncep s’imposés; un príncep queestablis un ‘poder absolut’, capaç d’eradicar la corrupció política i les anomalies que aquestes produeixen en el si d’un Estat, i poder doncs mantenir el principat en ordre.

PAPER DEL LEGISLADOR A L’ESTAT

U
n cop introduïda la necessitat exposada de Maquiavel d’un príncep, podem designar així doncs que el paper del legislador a l’Estat és primordial per tal de legitimar el poderd’aquest príncep abans esmentat, on els actes que dugui a terme han d’estar recolzats per les lleis (de les que el legislador té dret a crear), i a la vegada, aquestes recolzades per les armes, com a mètode indiscutible per aconseguir un estat fort i unificat (on òbviament, la gent li ha de deure respecte i subordinació), tenint dret així a exigir el que vulgui de la nació. La figura del legislador,s’entén que ha de fer-se amb el poder (de manera objectiva, coherent i hàbil) com a mitja idoni per prevenir situacions conflictives i donar constitució al poble, permanentment (Maquiavel cita alguns exemples al llibre, un dels casos més extensos culturalment, seria el de Moisés). Sens dubte, per tal de promulgar lleis, es requereix un legislador.

CONCEPTE DE NACIÓ I EXÈRCIT QUE PLANTEJA MAQUIAVELCom a interès de Maquiavel, és la creació d’un Estat i una Nació on resideixi la sobirania constituent de l’Estat, de tal manera que la necessitat de centralització d’aquest a càrrec d’un sol príncep, fos una Nació capaç de garantir benestar i tranquil•litat als súbdits, i això només es pot aconseguir a través d’una defensa. Aquesta defensa, s’aconsegueix a través d’un exèrcit nacional (que té úsi exercici de les armes), i no de mercenaris (Maquiavel, al seu llibre, identifica a l’exèrcit de la nació com “l’Exèrcit de Ciutadans”), on els ciutadans (poble), han d’estar disposats a viure i morir per la nació, perquè és el medi necessari per donar identitat a la Nació. Per tant, per a Maquiavel, la Nació constitueix la fi (la fi justifica els mitjans), una fi oposada a l’ordre moral i alsvalors pròpiament ètics, per a que el príncep pugui oferir al poble lleis justes, i el poble alhora defensarà la seguretat de la Nació, amb un exèrcit.

RELACIÓ ENTRE L’ÚS DE LA FORÇA, EL COMPLIMENT DE LA LLEI I L’EXERCICI DE LLIBERTAT

Al llarg del treball, ja he fet esmena de la necessitat d’aconseguir un Estat-nació fort i unificat, i en relació a això, introduiré els conceptes de...