El Presoner. Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi
Neix a València a finals del segle XIV i mor entre 1424/1425.
Poeta i cavaller de la cort d'Alfons el Magnànim
Escriu poemes d'amor cortesà de caire trobadoresc .
Expansió dela Corona d’Aragó pel Mediterrani.
Barreja del català i l’occità.

El poema
Desert d’amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d’enuig etristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no veig algú que de mé s’haja cura,
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.
Eu haivist temps que no em plasia res,
Ara em content de ço qui em fai tristura,
e los grillons laugers ara preu mes
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé,volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus hai fait mon dever
ab tots los bons que em trob en companyia

El poema
Car prenc conhort de com sui presoner
per mon senyor, servint tantcom podia,
d’armes sobrat e per major poder,
no per defaut gens de cavalleria.
E prenc conhort quan no puc conquerir
haver en res sens que treball no senta,
mas d’altra part cuid de tristor morircom vei que el món del revers se contenta.
Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d’u qui el cor me destenta
e em fai tot jorn d’esperança partir:
com no vei res que ens avanç d’unaespenta
en acunçar nostre deslliurament,
e més que vei ço que ens demana Sforça,
que no sofir algú raonament,
de què llangueix ma virtut e ma força.

El poema
Per què no sai ni vei res alpresent
que em puixa dar en valor d’una escorça,
mas Déu tot sol, de qui prench fundament
e de qui fiu, i-z qui mon cor s’esforça;
e d’altra part del bon rei liberal,
qui em socorrec per gentilesagranda,
lo qui ens ha més del tot en aquest mal,
que ell me’n traurà, car soi jus sa comanda.
Tornada
Reis virtuós, mon senyor natural,
tots al present no us fem altra demanda,
mas que us record...