El Problema De L’origen Del Coneixement I La Veritat

El problema de l’origen del coneixement i la veritat
1.1- Les Claus per entendre l’empirisme modern
El naixement de l’esperit il·lustrat
- A final del segle XVII sorgeix a Anglaterra l’esperit il·lustrat, un moviment cultural que intenta donar una explicació estrictament racional de tots els àmbits i aspectes de la vida humana. Es caracteritza per la defensa de la llibertat i la tolerància enla religió.
- Locke o Hume són filòsofs il·lustrats que busquen dotar la nova concepció del món d’una fonamentació racional en la qual la religió o Déu no tinguin un paper clau. És per això que en ells la filosofia perd el seu caràcter especulatiu i metafísic i alhora es concep com un exercici merament intel·lectual.
- El dogmatisme d’alguns filòsofs només havia portat al fanatisme ia la intolerància. L’única manera d’acabar amb qualsevol tipus de dogmatisme és estudiar la gènesi i la constitució del nostre coneixement per poder mostrar-ne els límits.

L’actitud davant l’escepticisme
- Però els que intentaven mostrar els límits del coneixement humà en aquells moments eren els fideistes, que volien imposar fanàticament les seves pròpies teories. La defensa del’irracionalisme basada en un escepticisme radical era l’altra manera de desembocar en la intolerància.
- Amb relació a les possibilitats de la raó humana per arribar al coneixement, l’empirisme modern haurà de trobar una via intermèdia entre el dogmatisme i el fideisme. Si n’estudiem el funcionament i n’establim els límits, podrem conèixer quines són les seves vertaderes possibilitats. Per això, la sevaactitud serà la d’un escepticisme prudencial que mostri com és possible aconseguir algun tipus de saber que sigui suficient per poder viure i garantir la convivència.
- El tipus de coneixement que ens proporciona la raó no és absolutament segur. Són creences raonables, veritats que tenen un cert grau de certitud basat en l’experiència i el funcionament adequat del nostre enteniment.

L’anàlisi dela gènesi del coneixement per poder establir-ne els límits
- Es tracta de buscar una fonamentació basada en la raó i no pas en principis metafísics o religiosos. Prèviament s’haurà d’estudiar la gènesi i la constitució del nostre coneixement per poder mostrar-ne els límits i poder combatre tot tipus de dogmatisme i la intolerància que s’hi pugui fundar.
- L’empirisme modern es proposa com atasca fonamental i prèvia a tota teoria l’estudi de la ment humana i els processos que en fan possible el coneixement. La ment és rescatada per al regne de la naturalesa. Per estudiar-la, es fa servir el mateix model que en la ciència newtoniana.
- D’aquesta manera, l’empirisme modern continua i aprofundeix un dels trets característics de la modernitat: el fet de passard’investigar el ser a investigar el subjecte del coneixement. Conèixer l’instrument del coneixement ens permetrà establir-ne els límits, però també les possibilitats.

1.2- L’origen i la constitució del coneixement
Els pressupòsits gnoseològics de l’empirisme modern
- La concepció del coneixement de l’empirisme modern parteix d’uns supòsits diferents:
La negació de les idees innates. La consciència ennéixer és com un full en blanc que poc a poc es va omplint amb les dades que a través dels sentits li va aportant l’experiència. Això significa la negació de les idees.
El <<principi de la còpia>> com a criteri de veritat. El criteri que ens permet determinar la realitat o validesa d’una idea és sempre en últim extrem l’experiència. Si volem saber si un concepte filosòfic escorrespon amb alguna cosa real, haurem de buscar l’experiència sensible de la qual procedeix.
Els problemes plantejats a l’entorn de la idea del món com a representació. L’empirisme modern parteix de la idea del món com a representació. Considera que l’única cosa de la qual tenim una certesa immediata és que posseïm idees en la ment.

- Partim de la constatació que l’única cosa de la qual...