El problema del codi genètic

Activitat 29. El problema del codi genètic
La informació genètica està continguda en la molècula de DNA. Una sèrie de nucleòtidsordenats d'una determinada manera dirigeix la síntesi d'una cadena polipeptídica
determinada, caracteritzada per un encadenament particular d'aminoàcids.
S'anomena gen a la porció més petita de DNA que pot dirigir la síntesi d'una proteïna.El fet de passar de la seqüència de nucleòtids del gen a la dels aminoàcids de la proteïna
codificada implica l'existència d'una correspondència entre els dos polímers: aquestacorrespondència s'anomena codi genètic. La lectura de la informació genètica continguda
en un gen suposa l'organització d'una correspondència entre les quatre bases
nitrogenades que constitueixen el DNA i els 20 aminoàcids diferents que formen lesproteïnes dels éssers vius. Dit d'una altra manera, es tracta de poder explicar com, a partir
d'un alfabet de quatre lletres (els nucleòtids), és possible composar 20 "paraules"
diferents que són els aminoàcids.

­ Imagineu  que cada base  nitrogenada del  DNA es correspon amb un aminoàcid diferent.
Quants aminoàcids es podrien codificar d'aquesta manera?
4 x 20= 80 es podrien codificar.­ Imagineu ara que cada parella de bases nitrogenades es correspon amb un aminoàcid
diferent. Quants aminoàcids es podrien codificar ara?
2 x 20= 40 es podrien codificar.

­  La  comunitat  científica va decidir que  una bona hipòtesi de treball era la de suposar que
cada tres  bases  nitrogenades de DNA codifiquen un aminoàcid. Podeu explicar el perquè
a partir de tot el que s'ha dit anteriorment?
3 x 20= 60­ Escriviu una breu explicació de com Nirenberg i els seus col∙laboradors van dissenyar un
experiment per esbrinar el codi genètic.
Els  primers  experiments  per  esbrinar  quin  era  aquest  codi  van  ser al  1961  per Marshal
Nirenberg  i el  seu  col∙laborador Heinrich  Matthaei.  Van posar ARN poliuracil (una  cadena
d'uracils,  UUUUUUU...)  a  20 ...