El problema ecòlogic

EL PROBLEMA ECOLÒGIC:
UNA QÜESTIÓ DE JUSTÍCIA
Joan Carrera, sj.

1. Algunes dades ......................................................................................................
2. Conseqüències del canvi climàtic .......................................................................
3. Mesures que proposa l’informe del PNUD per a mitigar el canvi climàtic ...
4. Opinió pública imitjans de comunicació ..........................................................

5
7
7
9
13
16

3. JUSTÍCIA SOCIAL I PROBLEMA ECOLÒGIC. UNA REFLEXIÓ ÈTICA ....................

18

4. UNA PARAULA FINAL D’ESPERANÇA ......................................................................

27

NOTES.................................................................................................................................

29

1. INTRODUCCIÓ ..............................................................................................................
2. L’INFORME DEL PNUD ............................................................................................

Joan Carrera és llicenciat en medicina i doctor en teologia. Professor de Moral Fonamental a
laFacultat de Teologia de Catalunya. Professor col·laborador a ESADE. Responsable acadèmic de Cristianisme i Justícia.

Amb la col·laboració de:

INTERNET: www.fespinal.com • Dibuix de la portada: Roger Torres i Aguiló • Edita CRISTIANISME I JUSTÍCIA • R. de Llúria, 13 - 08010 Barcelona • tel: 93 317 23 38 • fax: 93 317
10 94 • info@fespinal.com • Imprimeix: Edicions Rondas S.L. • ISSN: 0214-6509 •ISBN: 849730-216-8 • Dipòsit legal: B-16.339-09 • Juny 2009.
La Fundació Lluís Espinal li comunica que les seves dades procedeixen del nostre arxiu històric pertanyent al nostre
fitxer de nom BDGACIJ inscrit amb el còdi 2061280639. Per exercitar els drets d’accés, rectificació cancel·lació i oposició poden dirigir-se al carrer Roger de Llúria, 13 de Barcelona.

No necessitem un "apartheid"en l’adaptació al canvi climàtic
En un món que està tan dividit per les desigualtats de riquesa i oportunitats, és
fàcil oblidar que formem part d’una sola comunitat humana. Ara que comencem a
veure els primers impactes del canvi climàtic arreu del món, cadascun de nosaltres
ha de reflexionar sobre què vol dir formar part d’aquesta família. Potser el punt de
partida és reflexionar sobre lamanca d’adequació del llenguatge. El terme "adaptació" ha passat a formar part del vocabulari estàndard del canvi climàtic. Però, què vol
dir "adaptació"? La resposta a aquesta pregunta és diferent segons l’indret on es respongui. Per a la majoria de la població dels països rics, l’adaptació ha estat fins ara
un procés que s’ha fet relativament sense maldecaps. Protegits pels sistemes decalefacció i refrigeració, es poden adaptar a la meteorologia extrema prement el botó
del termòstat. Davant de l’amenaça d’inundacions, els governs poden protegir els
residents de Londres, Los Angeles i Tòquio amb sistemes de defensa climàtica molt
elaborats. En alguns països, el canvi climàtic ha comportat efectes benèfics, com ara
estacions de conreu més llargues per als agricultors. Ara pensem quèsignifica l’adaptació per a la població més pobra i vulnerable del planeta, els 2.600 milions de
persones que viuen amb menys de dos dòlars al dia. Com s’adapta una agricultora
pobra de Malaui quan les sequeres més freqüents i la manca de precipitació redueixen la producció? Potser retallant una alimentació familiar que ja és insuficient, o
traient els seus fills de l’escola. Com s’adaptal’habitant d’un barri marginal que viu
sota llençols de plàstic i xapes de zinc a Manila o Port-au-Prince a l’amenaça d’una
intensificació dels ciclons? Com se suposa que s’ha d’adaptar la població que viu als
grans deltes del Ganges i el Mekong a la inundació de les cases i les terres?
L’adaptació s’està convertint en un eufemisme per a parlar de la injustícia social a
escala mundial. Mentre els...