el professor









EL PROFESSOR.

Frank McCourt.












Frank McCourt, autor i protagonista d’aquest llibre, ens conta la seua experiència docent (anècdotes, problemes que va tenir, evolució com a professor, decaigudes, triomfs...) de 30 anys com a professor de Secundària en diversos instituts de Nova York.

És un llibre que reflexa la vida quotidiana d’unprofessor que després d’haver passat molts anys de la seua vida en diversos instituts de Nova York passa a formar part d’un dels millors centres, on qualsevol professor voldria treballar per la fama d’aquest i perquè és allí on es concentren els alumnes més brillants. És ací on McCourt comença a sentir-se còmode, troba el seu estil i esdevé el gran professor que tant desitjava.

El relat començaquan Frank tenia vint-i-set anys i s’instal·la a Nova York on comença la seva activitat com a docent. Les seues primeres experiències com a professor varen ser un poc dures, ja que era la primera vegada que s’enfrontava a un grup d’alumnes i no sabia com actuar, que explicar, que dir...Li va costar molt adaptar-se a aquesta nova vida i això li va suposar diferents derrotes i triomfs.

Un delsproblemes que tenia és que sovint entrava en el joc dels alumnes, és a dir, els alumnes li feien preguntes sobre la seua vida per tal de no fer classe i ell les contesta per aconseguir que estigueren en silenci i atenent, de tal manera que es passava les classes contant històries del seu passat i no s’ensenyava ni s’aprenia el que calia. I açò li va causar problemes amb els pares, ja que deien que elsseus fills no aprenien res i que calia concentrar-se en l’ensenyament. Mentrestant, ell continuava esforçant-se per aprendre a ser un gran professor, amb iniciativa, confiança i decidit.

Frank era un gran professor, sabia moltes coses i a més servia per a aquesta professió, però era molt tímid, no sabia com desenvolupar-se davant d’una persona o d’un grup reduït. Açò li va fer dubtar sobre elfet de ser docent i a més si volia aconseguir-ho havia de superar la timidesa. Aquest obstacle li va causar diversos problemes tant en la vida com en la seua professió, ja que el feia cedir a tot el que els alumnes li demanaven, no era un professor decidit que portara endavant la seua classe sense protestes, en silenci, atents, quan passava alguna baralla a classe o no atenien ell no sabia que feri es quedava callat, fins i tot, quan era ell el que havia de disculpar-se o quan una persona deia una cosa i ell pensava d’una altra manera no ho dia, no sabia com expressar-se...i com que tampoc ho intentava no era capaç de superar la timidesa i sempre estava perdent temps en hàbits i disciplina.

Molts directors i companys l’aconsellaven sobre el que havia de fer i el que no, sobretot li dienque fera la seua faena i que no permetera que els alumnes el desviaren del tema perquè si era així era molt difícil tornar cap arrere i l’utilitzarien. Però ell tenia molts problemes per aconseguir-ho degut a la seua falta d’iniciativa, no sabia que fer per tal que els alumnes estigueren en silenci, atents i aprengueren sense rèpliques, sense avorrir-se.
Amb el temps, es va adornar que podiaseguir contant històries que feia als alumnes estar en silenci i a la vegada relacionar-ho amb els continguts del tema, d’aquesta manera començaven a aprendre coses, a escoltar i a participar i ell a ensenyar.

Va tenir molts problemes a l’hora d’integrar-se en la seua professió: els directors el renyien fins i tot alguns l’expulsaren pel que feia en classe, els seu accent li va negar llocs detreball, problemes amb els pares pels mètodes que utilitzava i amb els alumnes... però cal dir que finalment i amb molt d’esforç va trobar el seu estil i va seguir els seus propis mètodes que l’ajudaren a adaptar-se i a tenir un gran èxit com a professor.

Envejava als professor d’Universitat, ja que sabien moltes coses que ell no tenia ni idea, deien el que volien sense rèpliques, els alumnes...