El Racionalisme De Descartes

RACIONALISME. DESCARTES


Aspectes generals del Racionalisme:

- És la teoria filosòfica que inaugura la filosofia moderna. S’anomena “racionalisme” el corrent filosòfic del s.XVII al qual pertanyen Descartes, Spinoza, Malebranche i Leibniz.

- El racionalisme s’acostuma a contraposar a l’empirisme, corrent filosòfic britànic dels ss. XVII i XVIII al qual pertanyen Locke, Berkeley iHume.

- El racionalisme es caracteritza per fer la defensa de l’autosuficiència de la raó com a font de coneixement. Es considera per una part que la raó no es pot veure limitada per cap instància superior (religió, tradició, política). Suposa un trencament radical amb el pensament filosòfic medieval que subordinava la raó a la fe. Ara, la raó es separarà de la fe com a culminació d’un procésiniciat durant el Renaixement. Es tracta d’afirmar el poder de la raó, d’una raó que, a l’igual que la religió, té el seu propi domini. Es tracta de determinar els límits dins els quals la raó pot estar segura d’ella mateixa i dels seus resultats. I això per què es pensa que és a la raó i només a ella a qui li toca jutjar sobre la veritat. La raó és autònoma i autosuficient. La raó només potrebre lleis d’ella mateixa.

- El racionalisme defensa doncs el següent:

a) Confiança absoluta en la raó com a resultat d’un canvi gestat durant el Renaixement en que s’abandona la subordinació de la raó a la fe pròpia del període medieval. Seguint els progressos de la ciència moderna, es considera que la raó és l’instrument amb el qual l’home pot dominar el món. La confiança de la raó en símateixa prové de la constatació dels ininterromputs èxits que ha tingut en Física i Cosmologia.


b) Minusvaloració del coneixement sensible enfront de la posició dels empiristes que consideren que l’experiència sensible és la font del coneixement. Per als racionalistes els sentits ens poden enganyar i donar-nos informacions falses (miratges etc.) La sensibilitat no té el caràcter universali necessari que sí te la raó, aquesta és autosuficient a l’hora de conèixer.
c) Innatisme. A la raó humana hi ha idees innates que neixen i es desenvolupen amb nosaltres. Són la base de qualsevol raonament i les tenim tots els humans, són universals. ( Recordem que Plató ja havia defensat que en l’ànima hi ha un coneixement innat de les Idees. Descartes continua la tradició de Plató, SantAgustí i Sant Anselm). Veurem que per a Descartes hi ha sobretot tres idees innates evidents per sí mateixes: “jo penso”,” idea de Déu”, “idea del Món”. Els empiristes negaran radicalment l’existència d’aquestes idees. Afirmaran que no tenim idees innates a la ment i compararan aquesta amb una “tabula rasa”. Quan naixem la nostra ment és com un quadre en blanc que s’omple posteriorment apartir de l’experiència. Per a ells, l’experiència i no la raó és l’únic instrument de coneixement. A més, mentre que les idees innates són iguals per a tots els homes, l’experiència és particular i subjectiva, d’aquí que es pugui dir que l’empirisme tendeix a l’escepticisme.
d) La matemàtica com a model de ciència. La matemàtica té un caire necessari, objectiu. És ciència del raonament no del’opinió (recordem també a Plató). Galileu l’ha pres també com a model de ciència i amb ella ha explicat el món d’una manera racional i universal per això, qualsevol que raoni segons aquest model també ho podrà fer. Les matemàtiques ens ofereixen una imatge objectiva del món que la raó pot comprendre. Leibniz arribava a afirmar: “vindrà un dia que els homes ja no discutiran més; s’asseuran alvoltant d’una taula i diran: calculem!”
e) El mètode. Els racionalistes estan convençuts que pensar correctament és el mateix que pensar ordenadament. Descartes, quan precisi quines són les causes de l’error insistirà en que es troben en nosaltres i la majoria de vegades són fruit de la manca de mètode en el raonament. Recordem que el significat del terme en grec és “camí cap a...” Un mètode...