El rai de la medusa

 
 
1.- DADES GENERALS DE L'OBRA

1.1 Títol: El rai de la Medusa (títol original en francès: Le radeau de la Méduse)

1.2 Autor: El pintor francés Théodore Géricault.

1.3 Cronologia: El 1819. 

1.4 Context:  L’estiu de 1816 la fragata francesa ‘Medusa’ naufragà a les aigües del Senegal. Davant d'aquesta desgràcia, el capità i els oficials decidiren utilitzar els bots salvavides i esvan barallar amb els mariners als que consideraven socialment inferiors. Els nàufrags van construir entre tots un rai i van esperar a la deriva durant 13 dies. De les 150 persones embarcades en un principi només en van sobreviure 15; per fer-ho però, van haver de suportar condicions molt dures i recórrer al canibalisme. El pintor utilitza aquest quadre per fer pública la situació de la època i lahipocresia dels Borbons, que eres corruptes. El resultat va ser un gran aixecament a França que va ser molt útil ja que va tenir lloc després de la caiguda de Napoleó. A la pintura hi ha influències de Miquel Àngel, Rubens i Caravaggio. Mentre que per les dimensions de la tela, el rigor quasi escultòric amb el qual plasma els cossos, són influències de David.
Va parlar amb els supervivents; vaomplir el taller de restes humanes; visità sovint l’hospital per prendre apunts sobre els cadàvers i assolir el cruel realisme que es pot observar en la tela. Fins i tot, es va fer construir una reproducció del rai que val col·locar en els seu estudi.

1.5 Tipus d'obra: És una pintura que es troba al Museu del Louvre, París.

1.6 Tècnica: Oli sobre tela, com podem comprovar per els colors tantvius d'alguns detalls de la roba per exemple que només s'aconsegueixen amb aquesta tècnica.

1.7 Format: Rectangular de 491 × 716 cm. 

1.8 Tema: El pintor Géricault utilitzava els temes d’horror i violència com a instrument de denúncia, com a defensor del poble. No pretenia imitat la natura, només commoure la societat de la seva època. Per fer-ho havia de trencar amb l’esquema convencionalneoclàssic i es per això que els seus personatges estan desordenats i entortolligats, transmeten al public que l'observa una sensació d'angoixa. Els protagonistes de l’escena es mouen únicament per l’instint de supervivència, no hi ha autocontrol ni accions heroiques. 

2.- ESTIL ARTÍSTIC

L'estil artístic que trobem a la pintura és el Neoclassicisme, un estil artístic inspirat en l'art clàssic (elgrecorromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, després del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, es van ajuntar els valors de l'antiga Roma amb els de la Il·lustració que es fonamentaven en la raó.
La pintura neoclàssica es centra a Roma. A diferència de les típiques composicions de frescos del Barroc o del Rococó, la seva composicióés simple: només poques figures, en posicions similars a les de les estàtues antigues.
El neoclassicisme, entès com un retorn al món clàssic, conviu amb altres tendències avançades i amb pervivències del Barroc i del Rococó; conseqüentment els seus límits estètics no foren ni homogenis ni clars . Tot i això l’art de la segona meitat del segle XVIII i principis del XIX va ser més que una simpleimitació del clàssic.
Els artistes neoclàssics preferien la “imitació a la còpia”. La imitació exigia que l’artista posés en joc les seves millors facultats i la seva capacitat inventiva.
L’estil lineal es considerava de major naturalitat i puresa, així es justifica la utilització del despullat, ja que a través d’ell es mostrava l’home tal com la natura l’havia fet.
L’artista neoclàssic es proposaa través de la seva obra contribuir a canviar el món, reivindica la seva independència intel·lectual i econòmica. Les exposicions divulgaren les expressions artístiques, de manera que el públic el jutjarà. També sorgiren els crítics.
Els jacobins adoptaren el Neoclassicisme com el seu estil artístic oficial. L’art es posà de moda. David fou nomenat primer pintor de Napoleó i Cànova es...