el rapte de les sabines

Context històric de l’obra:
Aquesta escultura és d’estil manierista. Aquest corrent es situa a finals del renaixement i començament del barroc, però l’escultura està dins del renaixement.
La Itàlia renaixentista era un mosaic polític format per petites ciutats, com Florència o Milà, dominades per algunes famílies d’aristòcrates o de banquers.
Al segle XV, les dinasties de prínceps otirans, com els Mèdici a Florència, van ser capaces de mantenir-se en el poder d’algunes ciutats durant molts anys.
Al segle XVI, les contínues lluites entre Francesc I de França i l’emperador Carles V van convertir Europa en un camp de batalla. Carles V havia aconseguit el títol d’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic en contra de Francesc I. Aquest conflicte va tindre grans repercussions aItàlia, perquè el suport del papa al monarca francès va provocar l’assalt de la ciutat de Roma per les tropes imperials l’any 1527. Aquest fet va ser la causa principal de la decadència del papat i de la posterior dispersió de pintors, escultors i arquitectes.
En el terreny econòmic, al final del segle XV es va produir un creixement notable de l’activitat manufacturera i comercial d’Alemanya i delsdescobriments geogràfics d’Espanya i Portugal, gràcies als quals començaren a arribar a Europa l’or i la plata procedents d’Amèrica. Aquesta nova riquesa va repercutir en l’art, perquè gràcies al poder econòmic es va produir un major desenvolupament cultural a les corts dels reis i a la residència dels mecenes del segle XVI.
La Reforma protestant de Martí Luter va canviar el mapa religióseuropeu; el cisma d’Anglaterra promogut per Enric VIII va ser uns dels episodis més notables. El papa Pau III va convocar, amb el suport de Carles V, el Concili de Trento (1541-1563) i va intentar la reforma de l’Església de Roma (Contrareforma), la ideologia de la qual va nodrir de contingut l’art realitzat durant l’època barroca als països catòlics.
Al llarg del segle XV les noves tendènciesartístiques es van desenvolupar a Itàlia. Florència, Roma i les escoles del nord d’Itàlia - Venècia, Pàdua i Ferrara - van ser els centres de producció artística més importants durant el renaixement.
Al segle XVI, el renaixement es va estendre per tot Europa a través dels anomenats artistes vagi (viatgers) i gràcies als contactes i als viatges d’artistes d’arreu d’Europa a Itàlia. Es van desenvoluparnous centres artístics, alguns de molt particulars, com l’escola alemanya, l’escola flamenca, l’escola espanyola i l’escola anglesa.
El Renaixement té dos períodes:
El Quattrocento (s.XV): Es va desenvolupar a la Toscana i el Florència. Va trencar amb l’estil gòtic, va prendre model de l’art de l’antiga Roma i utilitza els mateixos cànons clàssics.
El Cinquecento (s.XVI), Es desenvolupa a Roma.Van crear combinacions de monstres, meitat animals i meitat humans, i motius vegetals que reben el nom de grotescos, per decorar les edificacions. Els arquitectes també tenen un gran interès per la normativa clàssica. En aquesta etapa es situa el manierisme.




















Característiques generals de l’estil de l’obra:
El manierisme és un estil artístic que predominàa la Itàlia del segle XVI.
Les dues característiques més importants del manierisme són el rebuig de les normes i la llibertat en la composició, en els colors i en les formes. Per altra banda, presenta una extraordinària varietat de manifestacions que difícilment permeten definir-lo com un estil basat en una unitat de principis i normes.
Els autors del manierisme distorsionaven i allargavenles figures. Utilitzaven colors clars i vius. Creaven espais irreals. Temes fantàstics, eròtics i cortesans. És un art teatral i poc real.
Pel que fa l'escultura manierista, la característica més destacable és l'accentuació del moviment i del dinamisme en figures i grups. El recurs més utilitzat és la forma serpentinata: figura contorsionada de forma artificiosa amb una sinuositat exagerada....