El Realisme
Páginas: 11 (2600 palabras)
Publicado: 27 de enero de 2013
4t ESO C
El Realisme
Moviment artístic del Segle XIX
ÍNDEX
1. Introducció
2. El realisme i la realitat
3. El realisme i la història
4. La pintura en el realisme. Principals autors
4.1 França
4.2 Regne Unit
4.3 Espanya
5. Arquitectura
6. Fracassos i canvis
7. Bibliografia
1. Introducció
Les convulsions socials i polítiques del segle XIX, especialmententre 1830 i 1848, van donar lloc a tot un procés de compromís amb la realitat a la qual no van voler renunciar molts artistes. El realisme va aconseguir la seva formulació més coherent i sòlida a França i a Anglaterra. Precedit pel romanticisme i seguit pel que és actualment es denomina simbolisme, va constituir el moviment dominant des d’ aproximadament 1840 a 1870-80. Aquesta nova actitudrealista va a sorgir com a reacció a l'abús idealista del romanticisme. El seu propòsit va consistir a brindar una representació verídica, objectiva i imparcial del món real, basada en una observació de la vida del moment. Es va donar principalment en la pintura, encara que també en l'arquitectura. L'escultura va ser un art que no va tenir una continuïtat immediata en aquesta època. L'única fontd'inspiració dels artistes realistes és l'observació directa de la pròpia naturalesa. Amb aquesta definició cal tenir en compte alguns problemes que sorgeixen a partir dels sentits diferents en què pot utilitzar-se el terme.
2. El realisme i la realitat
Una de les causes bàsiques de la confusió que envolta a la noció de realisme és la seva relació ambigua amb el problemàtic concepte de larealitat. Es va dir que la veritable realitat està més enllà de la sensació immediata i els objectes que veiem quotidianament. Només el que existeix en si mateix és real.
La noció comuna segons la qual el realisme és un estil “que manca d'estil” o un estil transparent, un mer simulacre o mirall de la realitat visual, constitueix un obstacle més en el camí de la seva comprensió com a fenomenhistòric i estilístic.
En la pintura, per molt sincera i innovadora que sigui la visió de l'artista, el món visible ha de transformar-se per adaptar-se a la superfície plana del llenç. Així doncs, la percepció de l'artista es troba tan condicionada per les propietats físiques de la pintura com pels seus coneixements i tècniques, fins i tot per la seva elecció d'aplicar els pinzells a l'hora detrasplantar l'espai i la forma tridimensionals sobre un plànol bidimensional.
Els artistes tenen el desig perennement obsessiu de retornar la vida a la realitat, d'escapar de la servitud de la convenció i accedir a un món màgic de pura versemblança. Les aspiracions del realisme, en el seu sentit antic, són negades pel punt de vista contemporani que afirma i exigeix l'absoluta independència del món del'art respecte al món de la realitat i qüestiona l'existència absoluta d'una realitat única i inequívoca.
No obstant això, a mitjan segle XIX, els científics i els historiadors semblaven estar revelant a una velocitat de vertigen cada vegada més aspectes de la realitat passada i present. No semblava haver-hi límits al descobriment del que podia saber-ne sobre l'home i la naturalesa.
Demanera semblant, els artistes realistes eren exploradors en el domini del fet i l'experiència, i s'aventuraven en zones intactes fins llavors o només parcialment investigades pels seus predecessors, doncs no ha d’ignorar-ne el paper tan important que l'efectiva investigació objectiva del món extern va exercir en la creació del realisme.
La història de l'art de finals del segle XVIII i el segle XIXés, com van dir diversos autors una lluita en la qual l'arma més important va ser la investigació empírica de la realitat. Subratllaven la importància d'afrontar la realitat de nou, de despullar conscientment les seves ments i pinzells de tot coneixement de segona mà i fórmules preconcebudes. Enfocament tan radical i extrem constituïa una novetat, i el seu èxit ve testificat per les seves...
El Realisme
Moviment artístic del Segle XIX
ÍNDEX
1. Introducció
2. El realisme i la realitat
3. El realisme i la història
4. La pintura en el realisme. Principals autors
4.1 França
4.2 Regne Unit
4.3 Espanya
5. Arquitectura
6. Fracassos i canvis
7. Bibliografia
1. Introducció
Les convulsions socials i polítiques del segle XIX, especialmententre 1830 i 1848, van donar lloc a tot un procés de compromís amb la realitat a la qual no van voler renunciar molts artistes. El realisme va aconseguir la seva formulació més coherent i sòlida a França i a Anglaterra. Precedit pel romanticisme i seguit pel que és actualment es denomina simbolisme, va constituir el moviment dominant des d’ aproximadament 1840 a 1870-80. Aquesta nova actitudrealista va a sorgir com a reacció a l'abús idealista del romanticisme. El seu propòsit va consistir a brindar una representació verídica, objectiva i imparcial del món real, basada en una observació de la vida del moment. Es va donar principalment en la pintura, encara que també en l'arquitectura. L'escultura va ser un art que no va tenir una continuïtat immediata en aquesta època. L'única fontd'inspiració dels artistes realistes és l'observació directa de la pròpia naturalesa. Amb aquesta definició cal tenir en compte alguns problemes que sorgeixen a partir dels sentits diferents en què pot utilitzar-se el terme.
2. El realisme i la realitat
Una de les causes bàsiques de la confusió que envolta a la noció de realisme és la seva relació ambigua amb el problemàtic concepte de larealitat. Es va dir que la veritable realitat està més enllà de la sensació immediata i els objectes que veiem quotidianament. Només el que existeix en si mateix és real.
La noció comuna segons la qual el realisme és un estil “que manca d'estil” o un estil transparent, un mer simulacre o mirall de la realitat visual, constitueix un obstacle més en el camí de la seva comprensió com a fenomenhistòric i estilístic.
En la pintura, per molt sincera i innovadora que sigui la visió de l'artista, el món visible ha de transformar-se per adaptar-se a la superfície plana del llenç. Així doncs, la percepció de l'artista es troba tan condicionada per les propietats físiques de la pintura com pels seus coneixements i tècniques, fins i tot per la seva elecció d'aplicar els pinzells a l'hora detrasplantar l'espai i la forma tridimensionals sobre un plànol bidimensional.
Els artistes tenen el desig perennement obsessiu de retornar la vida a la realitat, d'escapar de la servitud de la convenció i accedir a un món màgic de pura versemblança. Les aspiracions del realisme, en el seu sentit antic, són negades pel punt de vista contemporani que afirma i exigeix l'absoluta independència del món del'art respecte al món de la realitat i qüestiona l'existència absoluta d'una realitat única i inequívoca.
No obstant això, a mitjan segle XIX, els científics i els historiadors semblaven estar revelant a una velocitat de vertigen cada vegada més aspectes de la realitat passada i present. No semblava haver-hi límits al descobriment del que podia saber-ne sobre l'home i la naturalesa.
Demanera semblant, els artistes realistes eren exploradors en el domini del fet i l'experiència, i s'aventuraven en zones intactes fins llavors o només parcialment investigades pels seus predecessors, doncs no ha d’ignorar-ne el paper tan important que l'efectiva investigació objectiva del món extern va exercir en la creació del realisme.
La història de l'art de finals del segle XVIII i el segle XIXés, com van dir diversos autors una lluita en la qual l'arma més important va ser la investigació empírica de la realitat. Subratllaven la importància d'afrontar la realitat de nou, de despullar conscientment les seves ments i pinzells de tot coneixement de segona mà i fórmules preconcebudes. Enfocament tan radical i extrem constituïa una novetat, i el seu èxit ve testificat per les seves...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.