el relativisme moral

1/ El relativisme moral dels sofistes es fonamenta en la creença de que no es possible determinar ni de manera natural ni de manera racional (acceptable per tots els éssers dotats de raó) el que esmoralment correcte. Segons els sofistes, les normes i preceptes morals –que regulen les relacions entre els individus en una comunitat- son sempre convencionals. S’accepten per interès, perconvivència i no tenen altra raó de ser que per aquest interès i aquesta convivència.
La conseqüència d’aquesta doctrina es que cap actuació pot ser considerada “bona” o “dolenta” en sí mateixa. Tot depèn del“semblar” o de ”l’opinió” (dóxa) dels subjectes particulars. Els individus jutgem sobre el bé i el mal en funció de la seva manera de ser, dels seus interessos ó del seu projecte. Es moralment bo el queens sembla moralment bo, però només durant el temps que ens ho sembla. No hi ha cap conducta que pugui ser considerada en si mateixa censurable, independentment de qualsevol consideració personalparticular. En resum, el relativisme moral dels sofistes desqualifica tota veritat permanent i universal. Així, res és, d’una manera absoluta, vertader o fals, bo o dolent.
La següent cita de Protàgores(485 – 410 a.C aprox.) explica molt bé el relativisme moral:
>
.
Així doncs, pels sofistes, l’areté o virtut moral es un punt de vista subjectiu. Son els individus o els grups humans els que,segons les circumstàncies i segons la convivència, determinen que és el “bé” i que és el “mal” en cada cas.
En el terreny de la moral tot es qüestió d’opinió. I no hi h possibilitat d’anar mes enllàd’aquesta, fins una determinació de la bondat o de la justícia que no sigui purament subjectiva o que pugui ser universalment acceptada per tots els éssers racionals, independentment de a seva procedència,classe social, sexe, raça o nació.
No te sentit educar els homes en uns principis morals comuns des dels quals poder jutjar el comportament particulars dels individus o col·lectius. Amb tot...