El renacimiento Angel Guimera
Páginas: 6 (1274 palabras)
Publicado: 17 de febrero de 2015
LA
RENOVACIÓ
DEL
TEATRE:
ÀNGEL
GUIMERÀ
La Renaixença
Lligada al moviment romàntic europeu, el terme
“Renaixença” expressa els inicis de la recuperació de
la identitat catalana després de segles amb poc
dinamisme polític, cultural i social. Cal no confondre
el terme amb “El renaixement”. El redreçament
cultural, artístic i literari va ser molt important,
mentre es posavenles bases a la reforma de la
llengua literària.
De forma simbòlica, s’estableix com a data d’inici
de la Renaixença l’any 1833, quan Bonaventura
Carles Aribau (1798-1862) escriu el poema La pàtria
(trobes), més conegut com Oda a la pàtria, publicat
a la revista El vapor el 14 d’agost de 1833. El poema
d’Aribau, però, no és solament un text que té l’encert
de presentar en un to elegíac lasituació de la llengua
catalana; també recull un sentit reivindicatiu que
aviat es manifesta en l’obra poètica i assagística de
Joaquim Rubió i Ors (1818-1899). Rubió va més
enllà ja que emmirallant-se en l’esplendor de la
literatura medieval de Ramon Llull, Bernat Metge o
Ausiàs Marc traça la base de l’activisme literari que
durà
a
la
restauració
de
plataformes
(diaris
irevistes, premis literaris, fundació de cors corals,
companyies de teatre, etc.) que possibiliten el retorn
a una consciència lingüística, literària i política. La
influència de Joaquim Rubió va ser seguida tant a les
Illes com al País Valencià, amb moviments paral·lels i
en relació amb el redreçament a l’antiga Provença o
a Galícia. Antoni de Bofarull (1821-1892) i Víctor
Balaguer(1824-1901) van ser dos dels principals
promotors de la Renaixença. Sobretot Balaguer que
defensa una interpretació política de la Renaixença i
reivindica les antigues llibertats perdudes Un dels
elements d’integració fonamental va ser la renovada
institució dels Jocs Florals l’any 1859. Nascuts com a
represa de les antigues corts occitanes en què els
comtes,
els
Jocs
Florals
vanser
la
principal
plataforma de la literatura en llengua catalana al
llarg d ela segona meitat del segle XIX. Allí es van
donar
a
conèixer
els
principals
escriptors
del
moment, entre ells, Narcís Oller, Jacint Verdaguer i
Àngel Guimerà.
Val a dir, en aquesta breu introducció, que la
Renaixença fou possible gràcies a l’impuls que el
procés d’industrialitzaciótingué lloc a Catalunya i al
fet que la burgesia prengué el paper de classe
dirigent i rectora, tot i les múltiples complicacions i
problemes interns que això va implicar. Al llarg del
segle
XIX,
la
nova
classe
burgesa
continua
prosperant gràcies a l’aplicació dels avanços científics
a la indústria: és el que s’anomena “Revolució
Industrial”.
El
triomf
delmaquinisme
enriquirà
ràpidament la burgesia, enriquiment que provocarà
l’abandó dels seus ideals liberals, un cop aconseguit
el
poder
polític.
capitalisme,
un
D’aquesta
sistema
en
manera
què
la
neix
el
producció
industrial condiciona la vida econòmica, social i
política.
La
Revolució
transformaran
Industrial
totalment
la
i
elsocietat
capitalisme
occidental,
eliminant-ne la importància de l’aristocràcia heretada
i posant al cim de la piràmide social l’anomenada
“aristocràcia dels diners”. En la base de la piràmide
sorgirà una nova classe, el proletariat industrial,
sotmès a les necessitats de producció, desprotegit
davant el poder de la burgesia i que viu en una
situació propera a la misèria.
Tambésimbòlicament es dóna la data de 1877
com a final de la Renaixença. Va ser l’any que el
poema èpic L’Atlàntida de Verdaguer va ser premiada
als Jocs Florals de Barcelona.
El teatre i Àngel Guimerà
La renovació del teatre català es deu a l’obra
d’Àngel Guimerà, sens dubte el dramaturg més
internacional de l’escena catalana, tot i que la seva
obra no va seguir la renovació teatral que en aquells...
RENOVACIÓ
DEL
TEATRE:
ÀNGEL
GUIMERÀ
La Renaixença
Lligada al moviment romàntic europeu, el terme
“Renaixença” expressa els inicis de la recuperació de
la identitat catalana després de segles amb poc
dinamisme polític, cultural i social. Cal no confondre
el terme amb “El renaixement”. El redreçament
cultural, artístic i literari va ser molt important,
mentre es posavenles bases a la reforma de la
llengua literària.
De forma simbòlica, s’estableix com a data d’inici
de la Renaixença l’any 1833, quan Bonaventura
Carles Aribau (1798-1862) escriu el poema La pàtria
(trobes), més conegut com Oda a la pàtria, publicat
a la revista El vapor el 14 d’agost de 1833. El poema
d’Aribau, però, no és solament un text que té l’encert
de presentar en un to elegíac lasituació de la llengua
catalana; també recull un sentit reivindicatiu que
aviat es manifesta en l’obra poètica i assagística de
Joaquim Rubió i Ors (1818-1899). Rubió va més
enllà ja que emmirallant-se en l’esplendor de la
literatura medieval de Ramon Llull, Bernat Metge o
Ausiàs Marc traça la base de l’activisme literari que
durà
a
la
restauració
de
plataformes
(diaris
irevistes, premis literaris, fundació de cors corals,
companyies de teatre, etc.) que possibiliten el retorn
a una consciència lingüística, literària i política. La
influència de Joaquim Rubió va ser seguida tant a les
Illes com al País Valencià, amb moviments paral·lels i
en relació amb el redreçament a l’antiga Provença o
a Galícia. Antoni de Bofarull (1821-1892) i Víctor
Balaguer(1824-1901) van ser dos dels principals
promotors de la Renaixença. Sobretot Balaguer que
defensa una interpretació política de la Renaixença i
reivindica les antigues llibertats perdudes Un dels
elements d’integració fonamental va ser la renovada
institució dels Jocs Florals l’any 1859. Nascuts com a
represa de les antigues corts occitanes en què els
comtes,
els
Jocs
Florals
vanser
la
principal
plataforma de la literatura en llengua catalana al
llarg d ela segona meitat del segle XIX. Allí es van
donar
a
conèixer
els
principals
escriptors
del
moment, entre ells, Narcís Oller, Jacint Verdaguer i
Àngel Guimerà.
Val a dir, en aquesta breu introducció, que la
Renaixença fou possible gràcies a l’impuls que el
procés d’industrialitzaciótingué lloc a Catalunya i al
fet que la burgesia prengué el paper de classe
dirigent i rectora, tot i les múltiples complicacions i
problemes interns que això va implicar. Al llarg del
segle
XIX,
la
nova
classe
burgesa
continua
prosperant gràcies a l’aplicació dels avanços científics
a la indústria: és el que s’anomena “Revolució
Industrial”.
El
triomf
delmaquinisme
enriquirà
ràpidament la burgesia, enriquiment que provocarà
l’abandó dels seus ideals liberals, un cop aconseguit
el
poder
polític.
capitalisme,
un
D’aquesta
sistema
en
manera
què
la
neix
el
producció
industrial condiciona la vida econòmica, social i
política.
La
Revolució
transformaran
Industrial
totalment
la
i
elsocietat
capitalisme
occidental,
eliminant-ne la importància de l’aristocràcia heretada
i posant al cim de la piràmide social l’anomenada
“aristocràcia dels diners”. En la base de la piràmide
sorgirà una nova classe, el proletariat industrial,
sotmès a les necessitats de producció, desprotegit
davant el poder de la burgesia i que viu en una
situació propera a la misèria.
Tambésimbòlicament es dóna la data de 1877
com a final de la Renaixença. Va ser l’any que el
poema èpic L’Atlàntida de Verdaguer va ser premiada
als Jocs Florals de Barcelona.
El teatre i Àngel Guimerà
La renovació del teatre català es deu a l’obra
d’Àngel Guimerà, sens dubte el dramaturg més
internacional de l’escena catalana, tot i que la seva
obra no va seguir la renovació teatral que en aquells...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.