El respirar dels dies

Breu comentari de les idees claus dels diferents capítols.
Capítol 1
“El ritme circadiari no tan sols és el moviment primordial que ens dóna el sentit del temps, sinó, ensems i de manera indissociable, la nostra mesura del temps, el rellotge primordial. Si més no en part, la nostra experiència del temps és la nostra mesura del temps, i per això no es pot mantenir que la mesura sigui quelcomd’extrínsec i secundari en l’experiència temporal.”
Aquest fragment, per mi és la primera menció de la importància del temps en les nostres vides, i en ell queda reflectit quan diu que no és “...quelcom d’extrínsec i secundari ...”.
El temps és un factor molt important en la nostra vida, i és el ritme d’aquesta, per tant, és important ser-ne conscient, per ni que sigui pensar i reflexionar sobre enquè gastem aquest temps, quin ritme portem...
Quant per exemple, com diu en el llibre, una persona per feina ha d’anar en contra del ritme circadiari, per exemples treballant de nit, aquest fet pot portar problemes de salut a la persona. Per tant, això ens ha de fer conscients de la importància dels ritme en la nostra vida, de la importància del ritme circadiari, o sigui, en resum de laimportància de ser conscient del temps i de com el gastem.

Capítol 2
“El procés de la vida convida més aviat a parlar de transició, però és cert que hi ha aspectes de l’envelliment que són conseqüència del tipus de travessia que es fa, i de la sort que es té en aquesta travessia. La duresa de la travessia de qui viu en la misèria no sol ser la mateixa del que ho fa en l’opulència. La travessia potdonar lloc a canvis superficials i també a d’altres de molt més profunds.”
Generalment m’agrada veure documentals, i és en aquests on he vist un clar exemple de la idea d’aquest paràgraf.
Alguns d’aquests , mostren les vides de persones d’altres cultures, països, i és aquí on veig la gran diferència que és envellir en un cantó del món o en l’altre. Per exemples, hi han força documentals de laIndia, que és un lloc que sempre m’ha agradat, i en ells, veus com surten dones, que a primera vista pensaries que tenen entre cinquanta i seixanta anys, però què, quan els hi pregunten quans anys tenen et diuen que trenta. En contrapunt, veus alguna actriu famosa de Hollywood, que potser té 50 anys, sembla que en tingui 30.
Aquest fet és que degut el tipus de vida que portes, et marca i et faser d’una manera o d’una altra. Aquestes diferencies no són només físiques, sinó que són també psicològiques, ja què per exemple, segurament aquesta persona que des de ben petita s’ha hagut d’espavilar per menjar, per trobar diners sigui com sigui, per criar els seus fills, tingui unes característiques psicològiques (i físiques) diferents d’una persona amb un alt nivell adquisitiu, que no espreocupi pels diners, que hagi criat als fills amb minyones...i aquestes és veuen en el nostre rostre, en la nostra mirada...
En resum, hi ha una dita molt antiga que diu “que tot a la vida passa factura”, potser és una mica negativa, però és real, ja que totes les nostres vivències és queden marcades tant en el nostre interior com en el nostre exterior.

Capítol 3
“El temps cura perquè és una fontcontínua de novetat i, amb la vinguda del que és nou, van canviant els nostres interessos i allò que << tenim al cap>>. Si ara estem preocupats per una cosa que just acaba de passar, és possible que <<amb el temps>> deixem d’estar-ho o no ho estiguem tant, perquè altres esdeveniments vagin fent-se lloc i desplaçant aquell que era motiu de preocupació. Sobreposar-se a unapèrdua vol dir afegir alguna cosa i, d’aquesta manera, empetitint el reducte de la pèrdua, superar el sofriment que encara provoca.”
Moltes vegades he pensat en el que diu aquest fragment, “el temps cura”, però també crec que és bo fer-se aquesta pregunta: Fins a quin és bo pensar que la “responsabilitat” que se’n curi alguna ferida és del temps? No és aquest el camí fàcil i en el que molta...