El riure

El riure
L’autor al text fa èmfasi a la necessitat de conèixer el desenvolupament de les habilitats motores i cognitives; i els components referits a les relacions socials i a les emocions. Al texts’esmenta la periodicitat de les visites al pediatre en les quals es controla el correcte desenvolupament cognitiu i motor de l’infant i paral·lelament el seu estat de salut. Però d’altra banda no hiha revisions periòdiques en les que es realitzi un seguiment de a les relacions socials i de les emocions, i considero que això es necessari ja que d’ un infant sense aquestes capacitats no es podràdir que té una salut completa.
Per tal de poder parlar de salut absoluta en un infant, no només haurem de fer referència a un equilibri cognitiu i motor, si no que també haurà de tenir en comptel’estat emocional de l’infant en qüestió.
Per tal de considerar el somriure com una destresa social o comunicativa també se li hauria de donar mes èmfasi alhora de dur a terme el seguiment de l’infant.També, s’esmenta que s’ha de tenir en compte que als infants no sempre els agrada o els ve de gust el mateix, igual que en als adults, que segons el nostre estat d’ànim preferim d’unes activitats od’altres. Així mateix es important contemplar l’estat d’ànim dels infants a l’hora de realitzar activitats, i mai obligar-los a realitzar-les si no els ve de gust. Una solució podria ser oferir algunaalternativa, mai mes atractiva que la de la resta de companys, com per exemple acabar alguna tasca enrederida. També s’ha d’esbrinar el perquè estan contents o tristos, i fer-se explicar, tant elscasos positiu com els negatiu, ja que sempre se li dona més èmfasi a les coses negatives i també s’haurien de potenciar les positives.
Desprès de comentar al text les diferents destreses prosocials ques’adquireixen en el desenvolupament de l’infant a través del joc, la seva absència durant una prolongació de tres mesos requereix la consulta a un psicòleg. Realment crec que es massa temps, ja...