el ser humano

Per tant, atès que sé de cert que existeixo i, no obstant, no adverteixo que a la meva natura o a la meva essència li convingui necessàriament altracosa sinó que jo sóc una cosa que pensa, concebo molt bé que la meva essència consisteix només en ser una cosa que pensa, o en ser una substància, de laqual tota essència o natura és tan sols pensar. I tot i que, potser —o més aviat— certament, com després diré, tinc un cos al qual estic estretamentunit, no obstant, atès que per una banda tinc una idea clara i distinta de mi mateix, segons la qual sóc només una cosa que pensa i no pas extens i,d’altra banda, tinc una idea distinta del cos, segons la qual aquest és una cosa extensa, que no pensa; resulta cert que jo, és a dir, la meva ànima, per laqual sóc el que sóc, és sencerament i veritablement distinta del meu cos, podent ser i existir sense el cos

1. Explicar breument les ideesprincipals del text i com hi estan relacionades (2 punts) 40 paraules aprox.

2. Explicar breument el significat d'algunes expressions del text. (1 punt)7-15 paraules
A) IDEA B) ÀNIMA
3. Explicar les raons de l'autor PER DISTINGIR L’ÀNIMA I EL COS: per explicar aquestes raons, s'haurà de fer referènciaals aspectes pertinents del pensament de l'autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts)

4. Comparar les CONCEPCIONSONTOLÒGIQUES CARTESIANA I PLATÒNICA (2 punts).

5. EXPLIQUEU I VALOREU LA FUNCIÓ DE L’EXISTÈNCIA DE DÉU EN LA FILOSOFIA DE DESCARTES. (2 punts)