El sintagma nominal
Páginas: 3 (742 palabras)
Publicado: 8 de enero de 2012
El sintagma nominal (SN) és el que té com a nucli un substantiu o un pronom:
una dona rossa
l’aigua
en Nicolau
aquella novel·la tan divertida que em vares deixar
els fills del cosí delpare de n’Aina
qualsevol dia d’aquests
qui no vulgui pols
això
nosaltres dos
Constituents del sintagma nominal.
L’únic element imprescindible en un sintagma nominal és unsubstantiu (o un element substantivat) o bé un pronom que facin de nucli.
A més, el sintagma nominal pot incloure determinants (els especificadors del substantiu) i complements, que concorden (sempreque sigui possible morfològicament) amb el nucli en gènere i nombre i s’hi subordinen:
una bibliotecària jubilada
els cabells llisos
Aquesta n’és, doncs, l’estructura bàsica:
SN =(determinant) + nucli +(complement)
La funció de determinant la realitzen els articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits i alguns interrogatius i relatius:
la /aquesta / la teva / la segona / qualsevol / quina /... taula
Atenció!: Alguns gramàtics distingeixen determinants i quantificadors; aquests darrers inclouen els numerals, quantitatius i indefinits.El complement del nucli del SN s’anomena complement del nom (CN).
La funció de complement del nom poden realitzar-la:
— L’adjectiu (o el sintagma adjectival):
la taula rodona /blanca / més petita / nova de trinca /...
— Un sintagma nominal regit per una preposició:
la taula de la cuina / de fusta / del mestre /...
— Un SN:
Bartomeu, el secretari del director / el meucunyat / ...
— I fins i tot una oració:
la taula que heu comprat / de la qual parlàrem /...
Tant els especificadors com els complements del SN poden ser més d’un:
els altres tresvestits
una lleona vella i quasi cega
Com que el complement del nom pot incloure un SN, podem trobar la mateixa estructura repetida diverses vegades dins un mateix sintagma:
La finestra...
una dona rossa
l’aigua
en Nicolau
aquella novel·la tan divertida que em vares deixar
els fills del cosí delpare de n’Aina
qualsevol dia d’aquests
qui no vulgui pols
això
nosaltres dos
Constituents del sintagma nominal.
L’únic element imprescindible en un sintagma nominal és unsubstantiu (o un element substantivat) o bé un pronom que facin de nucli.
A més, el sintagma nominal pot incloure determinants (els especificadors del substantiu) i complements, que concorden (sempreque sigui possible morfològicament) amb el nucli en gènere i nombre i s’hi subordinen:
una bibliotecària jubilada
els cabells llisos
Aquesta n’és, doncs, l’estructura bàsica:
SN =(determinant) + nucli +(complement)
La funció de determinant la realitzen els articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits i alguns interrogatius i relatius:
la /aquesta / la teva / la segona / qualsevol / quina /... taula
Atenció!: Alguns gramàtics distingeixen determinants i quantificadors; aquests darrers inclouen els numerals, quantitatius i indefinits.El complement del nucli del SN s’anomena complement del nom (CN).
La funció de complement del nom poden realitzar-la:
— L’adjectiu (o el sintagma adjectival):
la taula rodona /blanca / més petita / nova de trinca /...
— Un sintagma nominal regit per una preposició:
la taula de la cuina / de fusta / del mestre /...
— Un SN:
Bartomeu, el secretari del director / el meucunyat / ...
— I fins i tot una oració:
la taula que heu comprat / de la qual parlàrem /...
Tant els especificadors com els complements del SN poden ser més d’un:
els altres tresvestits
una lleona vella i quasi cega
Com que el complement del nom pot incloure un SN, podem trobar la mateixa estructura repetida diverses vegades dins un mateix sintagma:
La finestra...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.