El sistema educatiu
“Al sistema educatiu se li suposen unes capacitats socials igualitaristes en el sentit que permeten que tots els nois i noies, independentment del seu origen i condicionssocials, accedeixin a un mínim comú denominador en matèria educativa”. Amb aquestes paraules és com Jordi Sànchez ens expressa les atribucions del sistema educatiu actual.
Avui dia, existeix unacord ampli sobre el paper fonamental que juguen els centres a l’hora d’assolir una educació de qualitat. Encara que no es pugui obviar la incidència de l’origen social dels alumnes sobre els resultatsescolars, actualment s’accepta de manera força generalitzada la idea que els centres exerceixen una influència educativa sobre els seus alumnes que desborda el que seria estrictament esperable en funcióde les seves característiques sociològiques. Les experiències de les anomenades escoles accelerades ens confirmen l’existència d’unes variacions de rendiment notables entre escoles amb una alumnatd’origen social semblant.
Qui és qui marca el camí a seguir d’un alumne encara immadur? Té dret el sistema educatiu a fer escollir una opció de futur a un nen que no arriba als dotze anys? A Alemanya hocreuen així, tot i que qui acaba determinant l’elecció final és la pròpia família i les capacitats educatives demostrades per l’alumne.
A tota societat existeix l’educació privada. Moltes famíliescreuen convenient invertir part del seu capital per tal de que els seus fills rebin una millor educació que aquells estudiants que disposen d’una pública (sense càrrec). Aquest desequilibri bifurcacamins. No tothom es pot permetre una educació privada, i en ocasions, les possibilitats de completar estudis superiors s’esborren a l’haver d’entrar al món laboral obligatòriament (causes econòmiques,familiars...). A Espanya, la despesa pública en educació com a percentatge del PIB no arriba al 4 % (any 2000), mentre que a altres països (nòrdics), la xifra és casi el doble. Vol dir això doncs,...
Regístrate para leer el documento completo.