El socorro de los pobres

socorro de los |
EL SOCORRO DE LOS POBRES |
HISTÒRIA SOCIAL |
|
|
|

Helena Álvarez FerranGrau d’Educació social1er curs, 2on grup |

SOBRE LA POBRESA

* Quina concepció de la pobresa té Vives? Destaca’n alguna frase.
Juan Luis Vives, nascut a València al 1492 i mort a Bruixes al 1540, és un pensador profundament religiós i una de les figures més representatives delmoviment humanista del Renaixement.
A l’obra Tratado del socorro de los pobres s’analitzava i sistematitzava la organització d’ajuda als pobres i com es devia fer. Vives va ser el precursor de la organització futura dels serveis socials a Europa. I se’l considera la primera persona a Europa en dur a terme un “servei organitzat assistencial social” mitjançant el seu tractat.
Estem parlant d’unaèpoca on la pobresa estava completament estigmatitzada a tot Europa ja que veien als pobres com a ganduls o lladres i per tant el punt de vista de Vives diferent al dels contemporanis va resultar innovador. Vives considerava que hi havia un problema social amb gran desigualtat i diferencia dos tipus de pobresa totalment diferents i als quals cal fer esment.
Juan Luis Vives caracteritza la pobresafalsa com la pobresa que duen a terme els “pobres falsos sin domicilio fijo que gozan de salud” per poder treballar, guanyar diners i sortir de la pobresa en la que estan immersos. Aporta una visió desconfiada i sospitosa cap a tota aquesta gent que ell qualifica com a pobres falsos.
Abans ja em fet esment a la profunda religiositat de Juan Luis Vives, dins del tractat trobem diversos relats amb unrerefons religiós, dels quals el més important és el relacionat amb el treball. Aquests relats consisteixen en parlar del béns, no tan sols materials, que s’aconsegueixen mitjançant el treball, tal i com ell diu, s’aconsegueix una felicitat plena, tant en la vida terrenal com en l’eterna. I a partir d’aquests discursos relaciona a les persones sense treball com a persones ocioses, gandules i queduen a terme males accions.
D’altra banda, trobem la pobresa vertadera mitjançant la qual aprofita i critica la societat de l’època i al sistema per tolerar el fet d’haver misèria a les seves ciutats. “No ha de socorrerse solamente a los pobres que carecen de lo que se necesita para cada día, sino que también a aquellos otros sobre los cuales se abate alguna desgracia no pensada, como cautiverioen la guerra, prisión de deudas, incendio, naufragio, inundación[...]”.
De cara a la pobresa que Vives anomena vertadera trobem un discurs compassiu recolzat en el fet de que tots ens podríem veure immersos en una situació semblant de vulnerabilitat i de desemparament.

SOBRE L’ACCIÓ SOCIAL

* Quina concepció de la caritat i l’assistència social?
Vives proposa, per tant, una sèrie demesures per tal de disminuir o eradicar la pobresa als carrers que esmentarem més endavant. Estem parlant d’una època on el pensament cristià i en general el discurs Eclesiàstic tenen molta força i per tant promou l’ajuda i la caritat a tots els pobres que ho precisin. És d’obligatorietat moral i cristiana assistir a aquells més desfavorits.

* Quines són les principals mesures que proposa perfer front a aquest problema social?
Les principals mesures són referents a l’àmbit econòmic, una de les quals va molt relacionada amb la pregunta anterior.
Aquesta consisteix en que els més afavorits econòmicament ofereixin una petita part de la seva riquesa, es a dir, un donatiu, que serà destinat a un fons públic, una idea innovadora. Els Hospitals, les Esglésies i els diferents agents socialsde l’època feien de mediadors a l’hora de redistribuir la riquesa obtinguda a través de la figura de l’administrador per tal de solventar les mancances de la societat.
Aquestes mancances de la societat consisteixen sobretot en la proposició de vives de les escoles públiques per a tothom.
L’analfabetisme es considerat per Vives com una pobresa espiritual que pot ser solucionada gràcies als...