El soldat fanfarró





Plaute
El soldat fanfarró


























Índex

0. Índex

1. La comèdia llatina: fabula palliata (Pàg. 1)

2. Autors de comèdia: Plaute i Terenci (Pàg. 1 - 2)

3. Obra i estructura (Pàg. 2)

4. Personatges (Pàg. 2)

5. Tradició literària de Plaute (Pàg. 2 - 3)

6. El teatre romà (Pàg. 3)

7. Bibliografia i webgrafia (Pàg. 3)1. La comèdia llatina: fabula palliata

Fabula palliata és la denominació que els romans van donar a un tipus de comèdia que reelaborava en llatí els temes i personatges de la Nova Comèdia grega (contaminatio), el representant més cèlebre de la qual havia estat Menandre.
El terme s'explica pel fet que el pallium era una petita capa quehabitualment duien els actors que interpretaven aquest tipus d'obres imitant l'himation que feien servir els actors grecs. Els representants més importants d'aquest gènere van ser Plaute i Terenci.
Aquesta “comèdia a la grega”, reflectia la visa privada de les classes benestants. En la fabula palliata l'acció gira al voltant de la vida i costums d'una sèrie de tipus fixos: l'esclau espavilat, el vellavar, el jove enamoradís, soldats fanfarrons, cortesanes infidels, donzelles honestes, etc.

2. Autors de comèdia: Plaute i Terenci

Plaute (c. 255 a.C. - 189 a.C.), va ser el més popular dels autors de comèdies i va dominar absolutament l'escena romana des del 215 a.C., data del seu primer èxit escènic, fins al 184 a.C., any de la seva mort o, si més no, de la seva última representació. Plauteva néixer a Sarsina, ciutat d'Úmbria, cap al 255 a.C. i va abandonar aviat aquesta ciutat. La major part de les informacions que tenim sobre la vida i obra de Plaute procedeixen de Varró, erudit del s. I a.C., que va dedicar grans esforços a portar alguna claredat sobre les circumstàncies de la vida del poeta.
Se sap que en la seva joventut va treballar en l'entorn de companyies dramàtiques, onva poder adquirir el seu coneixement poc comú dels aspectes tècnics i del repertori tant grec conm romà. Pel que sembla, posteriorment es va dedicar al comerç i va fracassar, com a conseqüència de l'endeutament provocat per la seva activitat comercial es va veure forçat a treballar com a esclau en un molí. En aquesta situació escriu tres comèdies que obtenen un ràpid èxit i que el converteixen, jafins a la seva mort, en l'ídol dels espectadors.
A Plaute se li atribueixen més de 130 comèdies. Totes les seves obres són palliatae, basades en originals grecs de la “Comèdia Nova”. Algunes d'aquestes obres són; Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Captivi, Curculio, Casina, Cistellaria, Epidicus, Bacchides, Mostellaria, Manaechmi, Miles Gloriosus, Mercator, etc.

Terenci (c. 184 a.C. - ~159 a.C.).La vida del segon dels grans comediògrafs llatins està marcada per dos factors determinants: d'una banda, la seva brevetat, ja que no es va estendre més enllà de vint o trenta-cinc anys, de l'altra, la seva estretíssima relació amb l'aristocràcia filohel.lènica que es reunia al voltant dels Escipions i que és un factor imprescindible per entendre les comèdies de Terenci.
Publi Terenci Àfer, vanéixer a Cartago, al nord d'Àfrica, la seva data de naixement és incerta. No obstant, se sap amb seguredat que, sent encara adolescent va arribar a Roma com esclau del senador Terenci Lucà, qui li va donar una acurada educació i li va concedir la llibertat. Com era costum, va adoptar el “nomen” del seu patró, Terenci, i va mantenir en el “cognomen”, Afer, la referència a la seva procedènciageogràfica.
La curta carrera dramàtica de Terenci s'estén al llarg de sis anys, entre el 166 i el 160 va escriure sis comèdies palliatas. Les comèdies de Terenci segons l'ordre de la seva representació és el següent:
Andria (“La dona d'Andros”), estrenada el 166.
Hecyra (“La sogra”). La primera estrena, que va ser un sonor fracàs, 165.
Heautontimoroumenos (“L'atormentador de sí mateix”), 163....