el somriure de l'esfinx

6 d'agost
Les celebracions han durat poc, una setmana després de la victoria les va arribar la notícia que la flota de Nelson ha afonat tots els seus vaixells al port d'Abukir, Aixa no podríem tornar a la França.
2 de setembre
Han acampat prop d'un temple abandonat. El profesor Denon ha conseguit autorització per explorar i dibuixar unes ruïnes de què les havien parlat, desert endins. Lesacompanyava un guía i nòmad.
Es troben a l'alt Egipte, caminat pel desert, aquest temple que busquen està semiocult en l'arena. Mentres el profesor Denon estava copiant unes inscripcions de unes columnes el reste de l'equip bibuixava. De camí al campament el profesor absort en eles seus pensaments no deixava de repetir Ra, Ra, la cuitat de Ra…
Laura i Bea s'anaren cap al restaurant de l'hotel onl'esperavèn Wiliams i el seu acompanyant víctor, un xicot de cabells rulls i rosso un poc tímid.
Laura començá a fer-li preguntes a Wiliams a cerca de l'exacavació que está fent el seu pare, Williams li va dir que es tractava de la ciutat de Ra.
Víctor com era egiptóleg va coemçar a contar-li-les la historia de eixa ciutat. Es tractava d'una ciutat construida a temps de l'imperi Nou, en la XIXdinastía, la dinastía de Ramsès i Aquenaton. Va ser edificada a un petit oasi del desert envoltat de muntanyes, cap a on es el sol, perquè és allà on comença el reialme d'Osiris i el viatge de l'ànima, el Ka, cap a l'alte món.
Aquesta ciutat era el centre religiós d'adoració de Ra, el dèu del Sol. Alguns faraons de les últimes dinastías fartos de veure com eren saquejades les tombes reials, vanfer-se enterar allí.
Heròdot conta que l'emplaçament d'aquesta ciuta era secret, tan secret que ningú no hi podia aribar i si ho feia mai podria tornar-se'n viu, perque hi havia una maldició sobre ella, la maldició de l'Esfinx.
El sopar va acabar i Laura i Bea se'n retornaren a la habitaciò, Laura li conta a Bea que eixa ciutat era la mateixa de la que parlava el diari de Lamartine, un diari quehabia rebut feia algú temps. Es possà el pijama i a llegir el diari.
2 de setembre
Han tornat al campament i s'en van paralizar quan van veure que estava desert! solo quedaven brases de fogueres apagades, on estaven tots?
Les va cridar l'atenció d'una foguera a punt d'apagar-se amb una llança al seu costat clavada a terra on hi havia una nota on deia que s'habien produït disturbis i s'habiend'anar, que no intentaren d'anar detràs d'ells perque hi habíen moltes llares i almenys en una setmana no podríen mandar a ningú a recollir-les, a més les habien deixat provisions.
El profesor Denon va començar a Parlar d'una ciutat al desert on podíen amagar-se, una cuitat a les muntanyes, un oasi, la cuitat de Ra.
Al dia següent, Bea, Víctor, Williams i Laura van anar a vore les pirámides, on vanconeixer a un venedor de souvenirs, al que Laura va comprar un escarabat que l'home li habia oferit dien-le que era el animal sagrat pels egipcis, l'enviat de Ra, l'encarregat de protegir i guiar les ànimes en el seu viatge, i que a ella la protegiria.
Regresaren a l'hotel, Laura va seguir amb el diari.
4 de setembre
Arribaren a l'oasi, i es refugiaren detràs d'unes roques i una cova per a queningú ho pueguran ver.
Cap a mitja matí un dels soldats va trobar una pedra, de granit blanc. A tos les va picar la curiositat i van començar a levantar-la, de primer trobarèn un cap, desprès un braç i per últim el cos de l'Esfinx. Una Esfinx amb cap humá i cos de xacal. Medía mès de deu braços d'alçada i vint de llargària. Tenía una expresió al rostre, com si somriera, era un somriuredesasosegador i desconcertant, esfereïdor i inquietant. Portava un escut al pit, una má oberta i un escorpí amb la cua eréctil, amenaçant, i algunes inscripcions jeroglific¡ques que el profesor no va ser capaç de descifrar.
Es refugiaren a la coba i van encendre un foc, es dormiren peró de sopte van començar a sentir cruixits extranys, com lamentacions o plors d'algú, van descubrir que provenía de...