El sorgiment del nacionalisme una creaci o una evoluci hist rica

El sorgiment del nacionalisme, una creació o una evolució històrica?

Recensió del text: «Sobre los fundamentos del nacionalismo».

Incube al legislador seguir el espíritu de la nación, cuando no es contrario a
los principios del gobierno; pues lo mejor que hacemos lo hacemos
libremente y siguiendo nuestro genio natural.

Montesquieu, De l'Esprit des Lois, XIX.

Pere Pons Subirana.

1

Resum:L'objectiu del present document és veure com el nacionalisme s'ha desenvolupat al llarg dels
anys, alhora que es mostra com ha influenciat molts esdeveniments de l'actualitat. D'aquesta
forma, a través de la combinació entre l'anàlisi històrica del nacionalisme i les seves
repercussions, s'aconsegueix formular una sèrie de premisses que expliquen tant el seu
funcionament com les seves variacionsdepenent del lloc i moment en què es desenvolupa.

Paraules clau:
Nacionalisme, nacionalisme cultural, nacionalisme polític, Ucraïna, Iugoslàvia, Catalunya,
Estats Units, Estats Units d'Europa, terrorisme.

Abstract:
The purpouse of this paper is to give an insight of how nationalism has arisen through the
years and its influences on nowadays events. By means of joining the historical analysis of
thenationalism and its effects, several premises are developed in order to explain the way it
works as well as explain its variations throghout the time and places it appears.
Keywords:
Nationalism, cultural nationalism, political nationalism, Ukraine, Yugoslavia, Catalonia,
United States, United States of Europe, terrorism.

2

En els últims anys, s'ha pogut observar un augment de lesreivindicacions nacionalistes en diversos
països (com el conflicte iugoslau, el rus-ucraïnès o el de Catalunya). Degut a que la majoria
d'aquests moviments tenen aspiracions secessionistes amb el seu respectiu Estat, s'ha tendit a
associar nacionalisme amb independentisme. En aquest sentit, estem davant un curiós fenomen on
no es té en compte que el nacionalisme més fort és aquell que no té necessitatd'expressar-se, ja que
els individus que el conformen no es qüestionen la pertinença dins el seu Estat. En el present text,
s'aprofundirà en aquestes qüestions, com la unió entre nacionalisme i Estat, submergir-nos en les
seves arrels històriques i, amb la base del text de n'Alfredo Cruz Prados titulat: «Sobre los
fundamentos del nacionalismo», es construiran els pilars que, sustentats amb l'anàlisi delpassat, ens
permetran donar resposta als conflictes del present. Com a nota bibliogràfica, cal d'estacar que
l'autor del text que recensionaré és doctor en filosofia, i imparteix classes a la universitat de
Navarra. A part, també ha publicat alguns llibres com: La sociedad como artificio. El pensamiento
político de Hobbes o Historia de la Filosofía Contemporánea.
Tornant al que deia abans, a partdel qüestionable ús que es fa del terme nacionalisme, també cal
destacar la percepció actual que tendeix a imaginar que les nacionalitats sempre han existit, com
quelcom intrínsec a un territori. Contràriament, tan el text citat com la història demostren que
l'origen d'aquest sentiment d'unió el trobam principalment en la Revolució Francesa. Fou el primer
cop que apareixerien paraules comciutadans, nacionalisme i que es vinculà l'Estat a una llengua,
com evidencien les paraules de Bariere davant el Comitè de Salud Pública al 1793:
¿Quién, en los departamentos de Alto Rin y Bajo Rin, se ha unido a los traidores para llamar
a los prusianos y los austríacos a nuestras fronteras invadidas? Es el habitante del campo
[alsaciano], que habla la misma lengua que nuestros enemigos y que, porconsiguiente, se
considera hermano y conciudadano suyo en lugar de hermano y conciudadano de franceses
que le hablan en otra lengua y tienen otras costumbres1.
És a dir, que l'associació actual entre llengua i nació és molt recent. Un altre exemple el trobam en
l'evolució que ha experimentat el terme nació. En aquest sentit, abans del 1884 la RAE ho descrivia
com: «colección de los habitantes en...