El Sur - Dieter Richter

Pensament, religió i sabers en l’època Moderna:
DIETER RICHTER – EL SUR

“El sur”, és un llibre publicat per l’autor alemany Dieter Richter, amb el qual l’autor ens vol endinsar en un viatge cap a aquest punt cardinal, on ens trasllada a uns temps molt distants però alhora recognoscible i que és més proper tot i no semblar-ho. En quan al contingut, hem centraré en la visió del Sud des del’antiguitat fins a l’edat moderna, i en el que més m’ha sorprès que explica l’autor.

D’aquesta manera, estudiant l’art, la religió i la literatura, l’autor ens vol donar a conèixer el que representa el Sud en les diferents èpoques històriques començant per l’antiguitat. És aquí, on segons la meva opinió, s’hauria de destacar la visió que es tenia d’un Sud on va començar tot, l’ inici del’existència. Un Sud mític i religiós casi de caire diví, d’ on provenien els mateixos deus. No es d’estranyar doncs, quan contextualitzem, que es tingués aquesta visió, en tant que el bressol de la civilització es trobà en aquest indret començant per Mesopotàmia fins arribar a Egipte i la posterior Grècia i Roma.

D’altra banda, la concepció que derivà de l’Edat Mitjana fou totalment distinta. Calcontextualitzar el moment, i entendre la concepció del Sud sota la visió del cristianisme tal i com Richter explica. Llavors, segons la tradició judeocristiana, el Sud es converteix en els pobles de las zones ardents de la Terra, el continent meridional, tal i com ho escriu l’autor. D’aquesta manera, durant aquesta època el Sud esdevindrà la zona del mal, del pecat amb el negre com el color del mal,contrari al Nord i a l’Est.
Cal destacar però, que més endavant en el llibre, però immersos en aquesta època, trobem el Sud dels peregrins, el Sud sagrat de Jerusalem, Roma i Santiago de Compostela. He fet referència a aquest apartat del llibre ja que és interessant observar la subjectivitat que mostra l’autor; es per això, que l’autor al ser alemany i en referència a la seva visió eurocèntrica delmón, contempla aquestes localitats com a llocs situats al Sud. Per tant, segons on ens situem, la idea de punt cardinal serà una o una altra variant totalment la nostra visió final del món.

Pel que fa a l’Edat Moderna, tal i com explica l’autor, es en l’ inici d’aquesta època on trobem una falta total de sincronisme en el coneixement de la Terra i en aquest cas del Sud. Cal contextualitzar doncs, ies que mentre en Alemanya es pensava per exemple que la costa d’Àfrica era totalment inaccessible i que cap tipus de vida podia suportat el Sol abrasador, els portuguesos ja havien començat la carrera imperialista i colonitzadora navegant les costes africanes. Per tant, aquesta és l’època dels descobriments, on hauríem de destacar entre d’altres el descobriment d’Amèrica com a punt d’inflexió dela visió exòtica i més realista del sud; així com també la concepció esfèrica de la Terra, que va portar un canvi important en la idea que es tenia de lo desconegut, relacionat amb lo fantàstic i lo màgic, ens trobem llavors amb una visió més real i objectiva basada en la nova geografia i l’importantíssim descobriment d’Amèrica i el sud en general, propiciat per aquesta carrera colonitzadora delmón.

Un altre punt interessant segons el meu paré, és el trasllat del paradís cap al Sud; en relació amb el que deia abans, que si contextualitzem, el descobriment de les Índies i d’Amèrica, comportarà un exotisme i el principi d’un desig geogràfic important i durador que persisteix fins l’actualitat (el sud com exòtic i meravellós). Llavors, no es d’estranyar que es traslladi al Sud, tot allòfantàstic a causa del desconeixement total d’aquest. Com deia, serà font d’imatges exòtiques i sorprenents que abans mai s’havien vist com la fauna, la flora, especies, etc. Per exemple, la paraula “Utopia”, va ser esmentada per primer cop en aquest context per Tomás Moro , en referència a una comunitat que estableix la propietat comú dels béns, el Sud com paradisíac i, valgui la...