El Surf

Índex
Introducció 2
La història del surf 3
Surfistes i cultura 6
Onades 7
Surfista agafant una onada 8
Campionats 8
Trucs, moviments i tècnica 9
Conclusió 12
Bibliografia 13

Introducció

Aquest treball el farem del surf ja que ens sembla un esport molt interessant i no gaire comú, això és una de les altres coses de perquè l’hem triat. Alguns de nosaltres hem tingut la oportunitat de provaraquest esport i ens ha semblat una experiència molt divertida i a la vegada un esport molt interessant ja que no es gaire comú, com he dit abans.
El surf, al principi pot semblar un esport bastant difícil, però a mida que el practiques, cada vegada és més fàcil i t’agrada més, especialment a gent com nosaltres que ens agraden els esports d’aigua.
En aquest treball sobre el surf, parlarem de diferentstemes relacionats amb aquest esport, com poden ser els orígens, com va ser la part principal de la cultura polinèsia i com es va arribar a on hem avançat actualment.
La història del surf

La història del surf és difícil de rastrejar pel que fa als seus orígens, ja que no hi ha documents escrits nadius que la testifiquin. Tot i això es conserven diversos testimonis d'antics viatgers europeus quevan observar l'art de lliscar sobre la superfície de l'aigua. Amb l'aparició del surf modern i la seva extensió pel món ja es pot reconstruir la història contemporània del surf. Actualment es practica el surf en gairebé tot el món, encara que les indústries més pròsperes de taules i complements tenen les seves seus a Austràlia, Europa del Sud (majoritàriament Espanya i França) i els Estats Units.Els primers esments de la història del surf els situem al cavallet de totora, un cavallet de totora és un tipus d'embarcació construïda amb tiges i fulles de la pròpia totora. Està dissenyat per transportar un navegant amb els seus aparells, durant les feines de pesca marina al Perú i lacustre a Bolívia i el Perú. En algunes platges del litoral peruà, com Huanchaco, aquestes embarcacionss'utilitzen també esportivament per córrer ones de forma semblant al surf. El primer esment que conservem al surf és del segle XVI, de Fray José d'Acosta, antropòleg i jesuïta espanyol que va fer importants observacions científiques en el camp de l'antropologia i les ciències naturals. José d'Acosta va escriure en la seva història natural i moral de les Índies (publicada a Sevilla el 1590) que elsindígenes del Perú eren cosa de gran recreació, perquè eren molts i cada un en el seu Balsilla cavaller o assegut a porfídia tallant les ones del mar, que és brau allà on pesquen, semblaven els tritons o Neptuns, que pinten sobre l'aigua.

L'art de lliscar sobre la superfície de l'aigua, anomenat he'enalu en la llengua hawaiana, va ser observat per la tripulació del Capità Cook a Hawaii, en 1767. El cap(Kahuna), qui la major habilitat en he'enalu, tenia la millor taula feta de la fusta del millor arbre. A la classe noble, a més, se'ls reservava les millors platges, en què les classes més baixes tenia prohibit fer surf, encara que podien guanyar prestigi surfejant en taules molt pesades.
Així, James King, al comandament després de la mort del capità Cook a mans indígenes, va escriure en el seudiari de bord: Un dels seus entreteniments més comuns que fan a l'aigua, quan el mar està crescut, i les ones trenquen a la costa. Els homes, entre 20 i 30, es dirigeixen mar endins sortejant les onades, es col·loquen estirats sobre una planxa ovalada aproximadament de la seva mateixa alçada i ample, mantenen les seves cames unides a la part alta i usen els seus braços per guiar la planxa. Esperenun temps fins que arriben les onades més grans, llavors tots alhora remen amb els seus braços per a romandre a la part alta de l'onada, i aquesta els impulsa amb una velocitat impressionant. Alguns llocs ancestrals usats per a la pràctica de surf, com la Badia Kahaluu i la Badia Holualoa encara són freqüentats avui.
Amb l'arribada de missioners escocesos i alemanys en 1821, es van prohibir...