El Surrealisme Oníric De Dalí

EL SURREALISME ONÍRIC DE DALÍ
Dalí va ser un dels artistes més actius del moviment surrealista, al qual es va incorporar l’any 1929. Fascinat pel subconscient i pels mecanismes de la bogeria, el pintor català va aportar al moviment surrealista el que ell mateix va anomenar mètode paranoicocrític, que consisteix a associar imatges arbitràries amb ka voluntat de plasmar el món irreal: el somni.Amb aquest mètode Dalí va fer obres tan conegudes com la Persistència de la memòria, el Gran masturbador o Somni causat pel vol d’una abella al voltant d’una magrana, un segon abans de despertar-se, obres que van ser definides pel propi artista com a “fotografies oníriques pintades a mà”, és a dir, composicions desconcertants des del punt de la vista racional, executades amb una excel•lent tècnicadibuixística. Una altra característica de la seva pintura va ser l’ús recurrent d’algunes imatges que han esdevingut imprescindibles a l’hora de caracteritzar l’univers iconogràfic dalinià. Entre d’altres, destaquen els rellotges tous, la figura humana a manera de calaixera amb els calaixos oberts, i animals com les formigues, els elefants amb llargues potes i les llagostes.

L’any 1940, Dalí esva traslladar als EEUU, on es va estar fins 1955, any en què va tornar a Catalunya. Durant aquests anys, Dalí, a més de pintar nombrosos quadres religiosos, es dedicà a autopromocionar-se i a alimentar una imatge de personatge extravagant i original que l’acompanyà tota la vida.

L’univers artístic de Dalí també va crear nombrosos objectes delirants que recullen la tradició dadà i delsready-mades de DUCHAMP, i va treballar en la il•lustració de llibres, en el disseny d’escenografies i vestuari per al teatre i en projectes cinematogràfics amb Luis BUÑUEL (Un chien andalou i l’Age d’or ), amb Walt Disney (Destino) i amb Alfred HITCHCOCK (Recuerda).
EL MÓN MICROSCÒPIC DE MIRÓ
De Joan Miró, el mateix André Breton va dir que era “probablement, el més surrealista de tots nosaltres”. En laseva obra anterior al 1920, Miró va mostrar una àmplia gamma d’influències, entre les quals destaquen l’ús de colors brillants característics del moviment fauvista, la fragmentació de la forma pròpia del Cubisme, i la bidimensionalitat dels frescos romànics catalans. El 1920, el pintor català viatjà a París, on a més de relacionar-se amb PICASSO, s’acostà al grup surrealista, en contacte amb elqual acabà de definir el seu estil posterior.
Els seus quadres van adquirir ben aviat un llenguatge propi, creat a partir de nombroses formes orgàniques i símbols, pintats amb una gamma de colors brillants i vius, especialment blau, vermell, groc, verd i negre. Després d’enfrontar-se amb el grup surrealista, que André Breton dirigia amb mà de ferro, Joan Miró viatjà a Holanda, on va pintar lafamosa sèrie de quadres titulada Interiors holandesos.
Després de la Guerra Civil Espanyola, l’any 1940, Miró va tornar a Espanya, on va portar una vida retirada i va experimentar amb altres mitjans artístics, com el gravat, als quals es dedicà durant la dècada del 1950. També va crear escenografies teatrals i escultures ceràmiques, entre les quals destaquen els murals per a l’edifici de la UNESCO aParís i el Palacio de Congresos y Exposiciones de Madrid.

AVANTGUARDISME A HISPANOAMÈRICA I ALS EEUU
Cap a l’any 1930 va començar a l’Amèrica Llatina el Realisme social o històric, un mov. Pictòric que tenia com a objectiu fer arribar al gran públic els episodis i les gestes de la història mexicana juntament amb la glorificació del treball creatiu i el repudi del capitalisme. Hi vancontribuir Diego RIVERA, José Clemente OROZCO i Alfaro SIQUEIROS, artistes de trajectòries i estils diferents que, no obstant això, van compartir en les seves pintures murals l’esperit reivindicatiu d’una cultura popular d’arrels indígenes i un llenguatge realista amb trets expressionistes capaç de comunicar també amb un públic illetrat.
Paral•lelament, als EEUU va sorgir una triple figuració: el reflex...