El tacto

[pic]

El tacte és l’encarregat de la percepció dels estímuls que inclouen el contacte i pressió, els de temperatura i els de dolor. El seu òrgan sensorial és la pell, que, a més, té el mèrit de ser l’òrgan més gran del cos. La percepció d’aquests estímuls externs es realitza a través de les cèl·lules receptores específiques que té cadascuna d'aquests senyals en la pell. S'estima que en la pellhumana existeixen al voltant de quatre milions de receptors per a la sensació de dolor, 500 mil per a la pressió, 150 mil per al fred i 16 mil per a la calor.
Tot i que aquest sentit és poc considerat en relació amb els sentits catalogats com “importants”, com el de la vista o l'oïda, el tacte és el primer dels cinc sentits que es manifesta ja des del període de gestació.

Principal òrgansensorial: La pell
La pell no només és l’òrgan sensorial del tacte, sinó que, en general, és el més important nexe entre el nostre organisme i l’exterior. La pell té com funció protegir-nos contra les agressions físiques i químiques, ja que és la primera barrera que tenim per a protegir-nos contra les friccions i cops, i perquè brinda protecció contra les infeccions i els llamps ultraviolat. Tambésintetitza la vitamina D, que és essencial per al creixement i la calcificació dels ossos. Gràcies als gots sanguinis que la irriguen i a la secreció de suor, la temperatura del nostre cos es manté constant.
En si, la pell és una membrana lleugera, resistent i flexible que revesteix el nostre cos. La seva superfície, en un adult, fluctua entre 1,5 i 2 metres quadrats; el seu pes pot superar els 4quilos. Les seves zones més sensibles estan en la punta de la llengua, en els llavis, en el palmell de les mans i la planta dels peus.
La pell està composta per tres capes de teixit, que, de fora cap a endins, són: la epidermis, la dermis i la hipodermis. També formen part d’aquest òrgan els annexos cutanis: els pèls, les ungles, les glàndules sebàcies i sudorípares.
La epidermis és la capaexterna i visible de la pell; en la seva part superior presenta una capa denominada capa còrnia, plena de cèl·lules mortes que contenen una proteïna anomenada queratina. Aquesta atorga a la pell la seva naturalesa protectora, que al costat de l’oli segregat per les glàndules sebàcies la fa impermeable. En la epidermis es troben, també, la melanina, que és el pigment responsable del color de la pell iel qual impedeix el pas dels llamps ultraviolat.
La dermis és la capa mitja, responsable de la resistència i flexibilitat de la pell. En la dermis es troben gots sanguinis, terminals nervioses, glàndules sudorípares i fibres de col·lagen que atorguen elasticitat a la pell.
La capa més profunda de la pell, la hipodermis, forma el denominat teixit cel·lular subcutani, un mantell de teixit adipós lafunció del qual és ser important reserva energètica, aïllant tèrmic i amortidor de cops.
[pic]

Cal destacar que la majoria de les sensacions són percebudes per mitjà dels corpuscles, que són receptors tancats en càpsules de teixit conjuntiu i distribuïts entre les diferents capes de la pell.
Els pèls són filaments flexibles que recobreixen la pell i que s’insereixen i creixen a partir delsfol·licles pilosos. Els pèls contribueixen a l’aïllament tèrmic i protecció de l’organisme, i la seva distribució depèn de factors genètics i hormonals. Es troba en quantitats importants en el cuir cabellut, aixelles i zona genital. Les ungles són unes làmines dures i semitransparents, de color blanc-rosàci, que se situen en els extrems dels dits de les mans i dels peus.
Les glàndules sebàcies sóngrups de cèl·lules especialitzades de la dermis que produeixen i secreten sèu, una substància oliosa que lubrica el pèl i la pell, i la impermeabilitzen de substàncies que podrien danyar-la. Aquestes glàndules es distribueixen per tota la pell, però es concentren en la cara, esquena i zona genital. Les glàndules sudorípares produeixen un líquid compost d’aigua, sal i amoníac, denominada suor,...