El teatre Caramar


El Teatre Caramar

El narrador es troba amb un amic seu i que feia anys enrere que no el veia. Aquest amic és l'Elies Caramar, un home que ha vist món des de tots els angles oberts alsmariners. Duia un brillant a l'orella i anava vestit de seda negre. Li comenta que ha vingut per quedar-s'hi ja que ha creat un teatre a les afores i li ofereix anar quan desitgi.
La crònica explica com undiumenge el narrador i la seva xicota estan ballant i de sobte la noia li pega una bufetada a causa de la seva decepció i mal caràcter ja que diu que ell és un home sense principis i malintencionat. Aarrel d'això ell marxa i va a donar una volta. Mentre passeja es troba una tortuga amb un cartell penjat anunciant el teatre Caramar, el teatre del seu vell amic. Al veure el cartell decideix compraruna entrada i anar-hi.
Al veure'l el narrador afirma que sembla una barca varada. El teatre se situava damunt de la sorra de la platja. L'edifici era de forma rectangular. A mesura que s’hi acostavapodia olorar la costa.
Al entrar al teatre es troba amb el seu amic Caramar i aquest li comenta que quan acabi l'obra que el vagi a veure i li expliqui que tal li ha semblat.
L'obra li agrada i amesura que anava avançant anava adquirint més plenitud, però al principi de l'obra topa amb la mirada amb una dama molt bonica on aquesta l'intenta enamorar. Aquesta dona li encantava.
A mesura que vapassant l'obra el Teatre Caramar i la consciència d’existir el sostenien cada cop amb menys força. Es va rendir a la pressió i va caure en una son profunda.
Al despertar-se gràcies a que Caramar hofa, es desperta amb un sentiment de tristesa molt gran i amb la sensació de que tot el que era la realitat (com lo de la seva xicota, o el teatre) havien estat un somni, però res més lluny de larealitat, tot havia passat i era real, en contra de la seva voluntat.
Finalment, Elies Caramar decideix convidar-lo a sopar i li comenta un proverbi que fa aclarir la seva ànima fins convertir-la en una...