El teatre de Joan Oliver
Páginas: 3 (692 palabras)
Publicado: 6 de junio de 2013
2. EL TEATRE DE JOAN OLIVER
El teatre no és un joc, ni un aparador de vanitats, ni un tapabruts, ja ho he dit! El teatre és una institució social! Entesos?
J. Oliver, Primera representació
Talcom explica ell mateix a la revista Serra d’Or, en una entrevista a Baltasar Porcel, el febrer de 1966. Joan Oliver explicava que el seu primer contacte amb el món del teatre va ser cap a la dècada dels50 en una traducció d’El misantrop de Molière, feta pel mateix Oliver, i estrenada al Romea. També n’era el director escènic. El local era ple i l’èxit fou esclatant. En aquell moment ja es junyia alcarro del teatre català. Al 1958 dirigia l’obra Ball robat. Sempre volgué viure d’aprop les representacions de les seves obres, el procés creador que implica aquesta feina de posar-les en escena.Oliver sempre ha estat conscient de les traves i de les insuficiències que pateix el teatre català. El nostre teatre és com un solar per edificar. Entre la tradició mediocre, Guimerà i Rusiñol haurienpogut ser un punt de partida, Pous i Pagès i Puig i Ferrater una elevació del to, Soldevila hi va introduir models burgesos francesos i Sagarra va alimentar l’escena durant dècades senceres. El teatreés l’art social per excel•lència, sense una societat quallada o en marxa coherent, el teatre no és possible. Tal com digué Joan Oliver: “A Catalunya vam saltar del quinqué al fluorescent, vull dir delpostpitarrisme al cinema en colors.” És així com Oliver defineix la ruptura i el retard que per al nostre teatre ha representat la incorporació tardana i insuficient del naturalisme, l’absènciagairebé total de l’expressionisme...A més del passat, el trencament que suposà la guerra civil.
A diferència de la seva poesia, el teatre d’Oliver no té diferències notables entre la producció anterior iposterior a la guerra. Això és degut a dues raons:
a) El caràcter de tempteig que forçosament ha de tenir un teatre amb “tradició dolenta”
b) A la fidelitat a una forma: la comèdia burgesa, que...
El teatre no és un joc, ni un aparador de vanitats, ni un tapabruts, ja ho he dit! El teatre és una institució social! Entesos?
J. Oliver, Primera representació
Talcom explica ell mateix a la revista Serra d’Or, en una entrevista a Baltasar Porcel, el febrer de 1966. Joan Oliver explicava que el seu primer contacte amb el món del teatre va ser cap a la dècada dels50 en una traducció d’El misantrop de Molière, feta pel mateix Oliver, i estrenada al Romea. També n’era el director escènic. El local era ple i l’èxit fou esclatant. En aquell moment ja es junyia alcarro del teatre català. Al 1958 dirigia l’obra Ball robat. Sempre volgué viure d’aprop les representacions de les seves obres, el procés creador que implica aquesta feina de posar-les en escena.Oliver sempre ha estat conscient de les traves i de les insuficiències que pateix el teatre català. El nostre teatre és com un solar per edificar. Entre la tradició mediocre, Guimerà i Rusiñol haurienpogut ser un punt de partida, Pous i Pagès i Puig i Ferrater una elevació del to, Soldevila hi va introduir models burgesos francesos i Sagarra va alimentar l’escena durant dècades senceres. El teatreés l’art social per excel•lència, sense una societat quallada o en marxa coherent, el teatre no és possible. Tal com digué Joan Oliver: “A Catalunya vam saltar del quinqué al fluorescent, vull dir delpostpitarrisme al cinema en colors.” És així com Oliver defineix la ruptura i el retard que per al nostre teatre ha representat la incorporació tardana i insuficient del naturalisme, l’absènciagairebé total de l’expressionisme...A més del passat, el trencament que suposà la guerra civil.
A diferència de la seva poesia, el teatre d’Oliver no té diferències notables entre la producció anterior iposterior a la guerra. Això és degut a dues raons:
a) El caràcter de tempteig que forçosament ha de tenir un teatre amb “tradició dolenta”
b) A la fidelitat a una forma: la comèdia burgesa, que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.