El teatre de la renaixença
Páginas: 2 (473 palabras)
Publicado: 16 de diciembre de 2013
El teatre de la Renaixença. La novela realista i naturalista.
Roger Santamaria
Valencia 4 Eso
14-12-2013
El teatre de la renaixença.
Durant la renaixença es va incrementarl’interés pel teatre. A partir de l’any 1850, l’activitat teatral presenta dues tendències clarament diferents: el treatre cultre i el popular.
El teatre culte.
La producció teatral culte, basada enles idees del romanticisme, es recrea en ambients hitòrics, presenta personatges dominants per fortes passions amoroses i per l’afang de llibertat i s’expressa per mitjà d’un nivell de llengua elevat iarcaic.
Els seus autos més representatius d’aquesta tendència són:
- Federic Soler, va començar a escriure obres on criticava la societat i la política del seu temps fent servir una modalitat dellengua molt col.loquial.
- Àngel Guimera, considerat renovador de l’escena teatral durant la Renaixença. Fou nomenat membre numeri de l’Institut d’Estudis Catalans i va ser proposat per al PremiNobel de Literatura. Laseua obra dramàtica es pot dividir en tres etapes:
1. Etapa romàntica. Es tracta de tragèdies que recreen ambients passats des d’un punt de vista subjectiu.
2. Etaparealista. Combina el retrat de les classes populars amb l’anàlisi de les grans passions humanes. Abandona el to solemne i empra la prosa.
3. Etapa d’influència modernista. Adapta el seu teatre alsnous corrents estètics sota la influència del Modernisme. No ho aconsegueix i tryotna a les formes antigues del teatre històric.
El teatre popular.
Aquest descriu escenes de la vida quotidiana ireprodueix la llengua que es parlava al carrer en ambient i registres col.loquial. Aquest tipus de teatre és fruit de l’evolució natural dels gèners teatrals populars conreats durant el S.XVIII.
Elgenere teatral popular més freqüent és el sainet. Els personatges, esquematitzats i arquetípicis, pertanyen principalment a els autors de sainets. Autors valencians:
- Josep Bernat i Baldoví....
El teatre de la Renaixença. La novela realista i naturalista.
Roger Santamaria
Valencia 4 Eso
14-12-2013
El teatre de la renaixença.
Durant la renaixença es va incrementarl’interés pel teatre. A partir de l’any 1850, l’activitat teatral presenta dues tendències clarament diferents: el treatre cultre i el popular.
El teatre culte.
La producció teatral culte, basada enles idees del romanticisme, es recrea en ambients hitòrics, presenta personatges dominants per fortes passions amoroses i per l’afang de llibertat i s’expressa per mitjà d’un nivell de llengua elevat iarcaic.
Els seus autos més representatius d’aquesta tendència són:
- Federic Soler, va començar a escriure obres on criticava la societat i la política del seu temps fent servir una modalitat dellengua molt col.loquial.
- Àngel Guimera, considerat renovador de l’escena teatral durant la Renaixença. Fou nomenat membre numeri de l’Institut d’Estudis Catalans i va ser proposat per al PremiNobel de Literatura. Laseua obra dramàtica es pot dividir en tres etapes:
1. Etapa romàntica. Es tracta de tragèdies que recreen ambients passats des d’un punt de vista subjectiu.
2. Etaparealista. Combina el retrat de les classes populars amb l’anàlisi de les grans passions humanes. Abandona el to solemne i empra la prosa.
3. Etapa d’influència modernista. Adapta el seu teatre alsnous corrents estètics sota la influència del Modernisme. No ho aconsegueix i tryotna a les formes antigues del teatre històric.
El teatre popular.
Aquest descriu escenes de la vida quotidiana ireprodueix la llengua que es parlava al carrer en ambient i registres col.loquial. Aquest tipus de teatre és fruit de l’evolució natural dels gèners teatrals populars conreats durant el S.XVIII.
Elgenere teatral popular més freqüent és el sainet. Els personatges, esquematitzats i arquetípicis, pertanyen principalment a els autors de sainets. Autors valencians:
- Josep Bernat i Baldoví....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.