El teatre en època de Guimerà

El teatre en l’època de Guimerà
Al segle XIX Europa convivia en mig de revolucions socials i polítiques causades per l’enfrontament entre els ideals romàntics liberals i els conservadors i per laforça i el dinamisme de la nova classe obrera.
Les revolucions van ser guiades pel Manifest Comunista (1848) de Marx i Engels. I van acabar amb la revolució russa del 1916.

A Catalunya les primeresobres de teatre romàntic van ser escrites en castellà i . I no va ser fins la segona meitat del segle XIX que hi va haver un gran desenvolupament en el teatre romàntic en català.
Es pot pensar quevan haver-hi dues corrents de romanticisme durant aquest període; una corrent més culte mentre que l’altra es basava en un teatre més popular. El teatre culte es basava bàsicament en el drama romàntic(encara que tal i com sabem els primers dramaturgs ho van fer en castellà) i el melodrama. El teatre popular es decantava més aviat pel sainet i es dedicava a recrear temàtiques pròpies de la tradiciólocal.
El sainet (sobretot reproduït a la primera meitat del segle, és una peça teatral de curta durada que presenta situacions senzilles, còmiques i d’actualitat per mitjà de personatgesarquetípics, amb la finalitat de divertir els espectadors i de transmetre’ls unes idees polítiques mitjançant el sarcasme) i el drama romàntic.
El lloc on es reproduïen les escenes eren als pisos particulars dela petita burgesia, a les cases dels aficionats, i gràcies a aquestes produccions caseres el teatre va poder avançar en millores d’efectes especials i matisos. Més tard, el 1832 van formar unteatre anomenat Teatre Principal, va ser un local propi de l’aristocràcia i l’alta burgesia, que com ja hem dit abans, es sentien tan atrets pels drames romàntics. El teatre es produïa en castellà.
Laculminació dels teatres es va produir del 1856 al 1867. I Guimerà és col·locat capdavanter durant el decenni de 1880-90 i fulminador del teatre romàntic català; va assolir projecció internacional, i...