El teatre europeu segles XVIII I XIX


1.El teatre europeu en el pas dels segles XIX al XX

Els dramaturgs europeus, sota dos corrents nous , el naturalista i posteriorment el simbolista, van optar per un teatre més lliure, que fugia de la exuberància romàntica i de les exigències de l’èxit comercial.

A Rússia es va inventar una nova tècnica d’interpretació, per Konstantin Stanislavski, incitada pels textos d’AntonTxèkhov, en aquesta tècnica els actors han d’interioritzar els seus personatges fins fer-los gairebé reals.

Es va originar una renovació del teatre europeu que pretenia trencar les barreres socials de públic i potenciar el component de creativitat del teatre. Van aparèixer millores tècniques, com la llum elèctrica, l’interès per la informació de l’actor, la modernització de l’escenografia i laconsideració de la direcció d’escena.

1.1. La tendència naturalista

Està basada en l’exposició detallada dels ambients i els problemes humans, l’anàlisi psicològica dels personatges i les seves expressions obtenen gran importància.

Henrik Ibsen (1828-1906), va ser un autor molt important per la renovació del teatre culte, el seu gran interès per la justícia i els conflictes entre l’individu ila societat el va porta a proposar un teatre d’idees. Les seves obres naturalistes més importants són L’enemic del poble i Casa de nines.

August Strindberg (1849-1912), va ser autor d’una extensa i variada obra narrativa i dramàtica, amb drames com Senyoreta Julieta, el qual bada la seva força en la cruesa de les situacions i de les paraules.

1.2 La tendència Simbolista

Pocs anysdesprés del teatre naturalista, es va proposar un teatre més irracional i evocador d’atmosferes desconegudes i màgiques.
En la tendència simbolista l’autor que destaca és Maurice Maeterlinck (1862-1949). Els seus drames són d’acció escassa i escenaris nis i indefinits, els personatges tenen un aspecte irreal i al·legòric. Sovint presenten una combinació d’impactes visuals i auditius.

2. El teatrecatalà modernista

Des del 1895 el teatre català va viure un període de creixement, en el qual estaven convençuts de la condició d’art total que ofereix el teatre per la seva capacitat d’ajuntar text, música i arts plàstiques.

Els autors mostraven interès per la fantasia, l’irracionalisme i la lluita de l’individu per superar les seves limitacions. I s’esforçaven per portar a l’escenacatalana el gran teatre europeu clàssic, modern i contemporani. També van participar en la renovació del teatre i de les tècniques escèniques.

Dins el teatre modernista català es poden diferenciar les dues tendències europees:

-Tendència naturalista: Es troben les obres regeneracionistes, la natura no purifica sinó que esclavitza i els individus han de comportar-se com a lluitadors per modificar lasocietat. Joan Puig i Ferreter és el màxim representant d’aquest moviment.

-Tendència simbolista: Un teatre d’obres breus, per crear atmosferes poètiques gràcies als silencis, la il·luminació, la música d’autors consagrats i efectes especials ( titelles, ombres, etc.). Les peces més destacades són les de Santiago Rusiñol i bona part de la producció d’Adrià Gual.

3. Autors i obres teatralsmodernistes

3.1. Santiago Rusiñol

Va néixer a Barcelona el 1861 i va viure amb el seu avi des de petit perquè es va quedar orfe. Quan va començar a mostrar interès per la vocació artística el seu avi s’hi va oposar i van tenir enfrontaments, però aquest fet no el va impedir d’estudiar pintura d’amagat.

Va ser el creador de la tertúlia Els Quatre Gats.
Dins el gènere dramàtic creà unaobra extensa i variada que va anar evolucionant molt al llarg de la seva vida. Es considera considerà a si mateix un autor planer, ell assegurava que el públic reaccionava de manera primària: o xiulava o aplaudia. Va mostrar un gran domini de diàlegs i no sempre utilitzava un estil acurat però si molt viu. Aplicava un punt irònic en totes les seves obres.

Obra

Etapa simbolista: en aquesta...