El Teatre Modernista
Páginas: 19 (4532 palabras)
Publicado: 6 de abril de 2015
El Teatre Modernista
INDEX
INTRODUCCIÓ
En aquest context, un nou moviment, el modernisme, es començava a vertebrar a partir d'unes premisses estètiques difuses. El propòsit fonamental del moviment era modernitzar la cultura catalana, homologant-la al context europeu i construint una nova estèticaallunyada dels principis del racionalisme i del positivisme. El modernisme qüestionava els valors establerts, situava l'individu com a centre de la majoria de reflexions i portava els conflictes morals i socials a primer terme.
EL modernisme català presenta dos períodes:
1) La primera etapa del modernisme, a finals del segle XIX, és un moment d'enorme preocupació per la normalització de la llenguacatalana. Les principals idees estètiques i propostes de renovació del moviment apareixen a L'Avenç.
2) La segona etapa, L’etapa que va de l’inici de segle fins a l’any 1911. És una època brillant pel modernisme. Són anys de canvis, durant els quals s’editen moltes novel·les, els Jocs Florals tornen a guanyar prestigi i es professionalitzen molts camps que fins aleshores havien estat territori delsaficionats. El teatre català viurà l’aparició de nous gèneres, sorgits com a resposta a la idea d’art total i a causa, en part, del contacte dels modernistes amb les avantguardes europees.
El teartre modernista son produccions teatras que es van elaborar durant el periode conegut com a modernista català.
El teatre va apareixer d’una manera tardana. Els modernistes van mostrar una gran atracciópel teatre, que el consideraven la manifestació mes lliure i anticonvencional de l’art total.
Va significar una plataforma d’expressió i difusió de les idees dels intel·lectuals modernistes mes joves, modestos i fins i tot marginals.
A finals de segle XX el teatre modernista ca cambiar el patró de teatre romantic i semnirealistaa de la Renaixença pels nous models que venien del nord d’Europa. Laproducció teatral , tant a Catalunya com a la resta del continent, tingué dues grans tendències:
1) El drama d’arrel naturalista: que seguia el teatre d’Ibsen.
2) El teatre simbolista: dericat directament de preadaelisme Anglés.
A partir del 1913 el teatre modernista va caure en una situació de decadencia, marginalitat i precarietat, de manera que es van estrenar poques obres.
AUTORSJOAN PUIG I FERRETER
Biografia:
Joan Puig i Ferreter va néixer a La Selva del Camp el 5 de febrer de l'any 1882.[2] Fill il·legítim d'un ric terratinent, va passar la infantesa i l'adolescència a Reus amb la seva mare a casa d'uns oncles. El seu pare mai va reconèixer-lo com a legítim. Als quinze anys, quan estudiava batxillerat a Reus, va entrar a formar part del Grup modernista de Reus. Fariaamistat ambJosep Aladern, Hortensi Güell, Antoni Isern i Plàcid Vidal.
A la primavera de 1899 va traslladar-se a Barcelona. Va començar a estudiar farmàcia, però ho va deixar el primer any, i a partir d’aleshores treballaria d’aprenent de farmàcia al carrer de l’Arc del Teatre. Això va fer que visqués en condicions precàries aquells primers anys a la capital. En aquests anys, la seva formació va serautodidacta i va descobrir autors com Goethe, Carlyle, Ibsen. A més, es va vincular als sectors modernistes més anàrquics i marginals.
S’ha apuntat que, juntament amb el fet del seu naixement i la negació a reconèixer-lo del seu pare, les experiències viscudes en aquest viatge, són el que marca la literatura de Joan Puig i Ferreter. Les aventures viscudes a França el 1903 seran plasmades a Caminsde França (1934).
La crisi i el context social d'aquells anys, com la Setmana Tràgica va dur a Puig i Ferreter a replantejar-se el seu teatre. A partir de 1917 comença la segona etapa del teatre d'aquest autor, que pretenia acostar-se a les exigències d'un públic que volia obres més senzilles i divertides. En són exemples: La senyora Isabel (1917), Garidó i Francina(1917), Si n'era una...
INDEX
INTRODUCCIÓ
En aquest context, un nou moviment, el modernisme, es començava a vertebrar a partir d'unes premisses estètiques difuses. El propòsit fonamental del moviment era modernitzar la cultura catalana, homologant-la al context europeu i construint una nova estèticaallunyada dels principis del racionalisme i del positivisme. El modernisme qüestionava els valors establerts, situava l'individu com a centre de la majoria de reflexions i portava els conflictes morals i socials a primer terme.
EL modernisme català presenta dos períodes:
1) La primera etapa del modernisme, a finals del segle XIX, és un moment d'enorme preocupació per la normalització de la llenguacatalana. Les principals idees estètiques i propostes de renovació del moviment apareixen a L'Avenç.
2) La segona etapa, L’etapa que va de l’inici de segle fins a l’any 1911. És una època brillant pel modernisme. Són anys de canvis, durant els quals s’editen moltes novel·les, els Jocs Florals tornen a guanyar prestigi i es professionalitzen molts camps que fins aleshores havien estat territori delsaficionats. El teatre català viurà l’aparició de nous gèneres, sorgits com a resposta a la idea d’art total i a causa, en part, del contacte dels modernistes amb les avantguardes europees.
El teartre modernista son produccions teatras que es van elaborar durant el periode conegut com a modernista català.
El teatre va apareixer d’una manera tardana. Els modernistes van mostrar una gran atracciópel teatre, que el consideraven la manifestació mes lliure i anticonvencional de l’art total.
Va significar una plataforma d’expressió i difusió de les idees dels intel·lectuals modernistes mes joves, modestos i fins i tot marginals.
A finals de segle XX el teatre modernista ca cambiar el patró de teatre romantic i semnirealistaa de la Renaixença pels nous models que venien del nord d’Europa. Laproducció teatral , tant a Catalunya com a la resta del continent, tingué dues grans tendències:
1) El drama d’arrel naturalista: que seguia el teatre d’Ibsen.
2) El teatre simbolista: dericat directament de preadaelisme Anglés.
A partir del 1913 el teatre modernista va caure en una situació de decadencia, marginalitat i precarietat, de manera que es van estrenar poques obres.
AUTORSJOAN PUIG I FERRETER
Biografia:
Joan Puig i Ferreter va néixer a La Selva del Camp el 5 de febrer de l'any 1882.[2] Fill il·legítim d'un ric terratinent, va passar la infantesa i l'adolescència a Reus amb la seva mare a casa d'uns oncles. El seu pare mai va reconèixer-lo com a legítim. Als quinze anys, quan estudiava batxillerat a Reus, va entrar a formar part del Grup modernista de Reus. Fariaamistat ambJosep Aladern, Hortensi Güell, Antoni Isern i Plàcid Vidal.
A la primavera de 1899 va traslladar-se a Barcelona. Va començar a estudiar farmàcia, però ho va deixar el primer any, i a partir d’aleshores treballaria d’aprenent de farmàcia al carrer de l’Arc del Teatre. Això va fer que visqués en condicions precàries aquells primers anys a la capital. En aquests anys, la seva formació va serautodidacta i va descobrir autors com Goethe, Carlyle, Ibsen. A més, es va vincular als sectors modernistes més anàrquics i marginals.
S’ha apuntat que, juntament amb el fet del seu naixement i la negació a reconèixer-lo del seu pare, les experiències viscudes en aquest viatge, són el que marca la literatura de Joan Puig i Ferreter. Les aventures viscudes a França el 1903 seran plasmades a Caminsde França (1934).
La crisi i el context social d'aquells anys, com la Setmana Tràgica va dur a Puig i Ferreter a replantejar-se el seu teatre. A partir de 1917 comença la segona etapa del teatre d'aquest autor, que pretenia acostar-se a les exigències d'un públic que volia obres més senzilles i divertides. En són exemples: La senyora Isabel (1917), Garidó i Francina(1917), Si n'era una...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.