El teatro griego

EL TEATRE GREC
CONTEXT HISTÒRIC
A finals del segle VI hi havia una situació més estable políticament. Espàrta fou més poderosa, però Atenes ràpidament es col·locà a la seva mateixa alçada. Els dos factors que feren d’Atenes una gran ciutat son: la batallà de Marató i les reformes de Clístenes
Les guerres mediques: coneixem com a Guerres Mèdiques els enfrontaments bèl·lics entre l’imperi persai les ciutats gregues
El naixement de la democràcia: Pèricles va aprofitar les possibilitats de la Lliga de Delfos per a convertir Atenes la mestressa del mar Egeu. En temps de Pericles, els diners de la lliga s’utilitzaren per engrandir Atenes, per embellir-la i convertir-la en el centre de la vida artística i intel·lectual
Les guerres del Peloponés: Aquestes guerres entre Esparta i Atenessacsejaren tot el teerritori. El temor d’Esparta de veure la creixent influència entre les polis.
Les conseqüències van ser:
Es trenca la l’equilibri entre les classes socials
Els avenços militars aparten als ciutadans de l’exercit, degut que l’exercit es professional.
La guerra despobla els camps, i quan acaba la gent es disposa a recuperar-los hi possen més atenció en això que en la vidapública
La derrota a la guerra desanimà als atenesos, i els seus valors entren en crisi
L’excés d’individualisme
L’època hel·lenística: La debilitat de la polis fa que Filip de Macedonia intentés una unificació, i s’apoderes. Així torna la monarquia a Grècia
L’ORIGEN DELS ESPECTACLES DRAMÀTICS
Quan els grecs assistien a una representació dramàtica, tenien més consciència que participaven en unritu religiós en honor a Dionís. Eren una manera d’entrar en contacte amb la divinitat. Tenien un caire satíric i jovial. El ditirambe esdevingué una tragèdia, en introduir parts recitades entremig de les cantades i eliminar tots els elements còmics.
El tirà Psistrat dona caràcter oficial als cants i sense pretensions consagrà el gènere tràgic, en institiur l’any 534 a.C concursos literaris per arepresentacions dramàtiques durant les festes
ELS FESTIVALS DRAMÀTICS
El teatre és sense dubte una de les més grans aportacions de la Grecia a la cultura occidental. El gènere sorgeix a Atenes i coincideix amb punt àlgid de la democràcia. Els gèneres dramàtics que es conrearen foren la tragèdia , la comèdia i el drama satíric (peça de caràcter alegre i festiu on uns actors que formaven un cor desàtirs i sil·lens representava un mite) Durant les festes de les Leenes i les Grans DIonisiaquess
Les depeses del decorat, vestuari i tot allò que comportava la representació era pagat pels ciutadans, o amb recursos econòmics dels coregues (patrocinadors)

LA TRAGEDIA
Podem definir la tragèdia com aprofitant la representació dialogada i dramatitzada d’un mite s’exposen els grans problemesdel destí i les passions humanes expressats amb la poesia elevada. Prova de commoure i o emocionar el públic a l’enfrontar un heroi a un problema impossible de vèncer. A la tragèdia grega hi ha dolor, patiment, grandesa moral, i la lluita de l’home contra el seu propi destí. La tragèdia escenifica un problema, un conflicte entre l’individu i la societat, entre el home i el seu entron familiar oentre l’ésser humà i algun deu. Aquest conflicte es planteja sempre amb un personatge del mite grec.
La tragèdia es creada al segle VI a.C . La tragèdia decau quan es produeix el declivi de la polis. Hi ha el cor, que actua com a portam-veu de la societat a l’hora de dirigir-se ls personatges.
L’estructura de la comèdia quedà descrita per Aristòtil:
Pròleg – moment en el que comença l’obra
Pàrode– L’entrada del cor
Episodi – part recitada pels actors i on es desenvolupa l’acció
Estàsim – intervenció del cor entre els episodis
Èxode – part final de la tragèdia i sortida cantada i dansada pel cor.
La llengua emprada en el cor es el dialecte dòric i en metre líric. Malgrat les tragèdies es nodreixen dels antics cicles llegendaris (el troià, el tebà, el de Jàson) res els priva de...