el teixit nervios

Introducció:
Entre les cèl·lules i els òrgans existeixen intermediaris importants: els teixits, que es formen per l'agrupació de les cèl·lules per desenvolupar col · lectivament una funció especial, i per a això, parlarem d'un teixit anomenat "teixit nerviós" que té com a funció dotar de pensaments i sensacions a una persona, però això, es compon d'uns mecanismes i procediments complexos queels dictarem en els següents apartats.
Marc conceptual:
El teixit nerviós està constituït per cèl·lules nervioses o neurones, que són cèl·lules especialitzades en la generació i conducció d'impulsos elèctrics , i per cèl·lules de sosteniment que proporcionen suport anatòmic i funcional a les neurones .
El teixit nerviós, propi només del sistema nerviós ( cervell , medul·la espinal i nervis ) ésresponsable de controlar i coordinar la majoria dels processos corporals , i de donar-los als humans pensaments i sensacions corporals . En aquest teixit hi ha dos tipus de cèl·lules .
1 . neurones :
Cada neurona està constituïda per tres parts : El cos cel·lular, les dendrites , l'axó .
el cos cel·lular conté el nucli i actua com el centre metabòlic de la cèl·lula . les dendrites ( literalment" branques ") són prolongacions citoplàsticas molt ramificades del cos cel·lular que reben senyals d'altres neurones o de cèl·lules receptores .
L' axó és una prolongació citoplàstica única del cos cel·lular que pot arribar a una gran longitud ( +1 metre ) . El axó està especialitzat en la conducció dels impulsos nerviosos des del cos cel·lular d'una neurona fins a una altra neurona o fins a unacèl·lula efectora ( muscular o glandular ) .
2 . Cèl·lules glials :
Neuroglia o glia, en general superen les Neurones en quantitats. Són cèl·lules no nervioses que protegeixen i porten nutrients a les neurones . Glia significa cola, és un teixit que forma la substància de sustentació dels centres nerviosos . Està composta per una finíssima xarxa en la qual s'inclouen cèl·lules especials moltramificades .
les cèl·lules glials o de sosteniment no transmeten impuls sinó que actuen unint les neurones entre si , modificant el medi extracel·lular del sistema nerviós i facilitant la nutrició i l'activitat elèctrica de les neurones .

Els metges poden veure a l'interior del cos per examinar els teixits amb una tècnica trucada ( endoscopi )


Embriología:
El desenvolupament de cadaindividu humà comença quan la cèl·lula ou fecundada, el zigot (acoblament), es divideix en dues cèl· lules filles que, per divisions successives, condueixen a la formació d'un petit cúmul de cèl · lules. Aquestes primeres divisions mitòtiques s'anomenen també partició, ja que bàsicament té lloc una divisió de la substància original de zigot en cèl · lules cada vegada més petites. La partició aviat passaa ser un veritable creixement amb increment de la grandària del cúmul de cèl · lules. El primer cúmul de cèl · lules s'anomena mòrula, per la seva semblança amb una mora. Aviat aquest cúmul de cèl · lules desenvolupa una cavitat (espai, cavitat) i s'anomena llavors blastocist (germen, vesícula). Aquest s'implanta a la paret de l'úter i rep nutrició del teixit matern.
Dins del blastocist apareixuna massa cel · lular interna, de la qual gradualment es desenvolupen tres capes diferenciades, les tres capes germinatives, en què es poden distingir tres tipus de cèl · lules. D'acord amb la localització en el fetus, les tres capes germinatives s'anomenen ectoderm o capa germinativa externa, mesoderma o capa germinativa intermèdia i endoderma o capa germinativa interna.
El teixit nerviós,llavors, és d'origen ectodèrmic, atès que les cèl · lules nervioses (neurones) i les cèl · lules de sustentació (cèl · lules glials) evolucionen de l'ectoderm.
Al principi de l'evolució fetal es forma a partir de l'ectoderm, al llarg de la part mitjana de la porció dorsal del fetus, l'anomenat fetus neutral. Aquest tub es desenvolupa a la regió cefàlica per formar el cervell, mentre que la resta del...