El temps de les cireres

OIG, Montserrat (1977/1992), El temps de les cireres, Barcelona, Edicions 62. Primera part: Gorgs 1 La Natàlia va arribar a l'aeroport de Barcelona i es va sentir ja a casa. La ciutat haviacanviat,en els dotze anys que era fora. Als trenta-sis anys, Natàlia Miralpeix havia decidit tornar a la seua ciutat d'origen des de Bath, a Anglaterra. Feia poc que havia tallat amb en Jimmy, que ara eraambla Jenny, a qui ella havia conegut en el sopar de comiat que havien celebrat. Abans de la tornada va saber que havien executat en Puig Antich, precisament ara que ella tornava de l'exilivoluntarique l'havia duta a París i Londres (també per Roma, on havia estat amb Sergio, però no comptava aquesta ciutat: no havia treballat i havia estat gaudint de l'amor). Ara tancava una etapad'aprenentatgea l'estranger: amb Jimmy (onze anys més jove) havia conegut el món dels sentits, amb l'oncle de Jimmy, Philip, que li havia donat un ofici que li permetia ser independent (la fotografia) illiurar-sedel destí de la dona del moment “o puta o casar-me”. Ara tornava i trobava la ciutat bruta, canviada, grisa. De la seua família en sabia ben poca cosa: havia vist el seu germà i la seua dona, LluísiSílvia, en algunes visites que havien fet a París i a Londres, havia rebut cartes de Sílvia i de sa tia Patrícia... Ara: a son pare no li escrigué mai i no anà ni tan sols a l'enterrament de laJudit,cosa que ell no li perdonaria. Ara s'estava amb Lluís. El taxi la deixà a casa de sa tia Patrícia. No volia anar a casa del seu germà, havia tingut una mala experiència amb ell. 2 En arribar acasade la tia Patrícia, va trobar-se també amb l'Encarna. Ella era una andalusa corpulenta que havia servit a sa casa fins que son pare se n'anà amb Lluís i, llavors, passà a servir a casa de latiaPatrícia. Ella era qui duia la casa. Com a bona minyona de tota la vida, se sentia part integrant dels afers familiars i, per això, volgué fer-se l'ofesa en veure-la per haver-sen anat i no haver...