El tenis
Páginas: 6 (1381 palabras)
Publicado: 14 de abril de 2013
EL TENNIS
EL TENNIS
1. HISTÒRIA DEL TENNIS
La història L’any 1873, el major anglès Walter Clopton Wingfield, considerat oficialment inventor del tenis modern, el va a batiar com a Sphairistiké (jugant amb pilota) en record als antics jocs grecs en que es va inspirar per crear el nou esport. El tennis es va expandir ràpidament a les colònies britàniques com Austràlia iSud-àfrica i als Estats Units, on el 1874 es van construir les primeres pistes. A poc a poc el tennis es va fer molt popular entre la gent de classe alta.
El mes de març de 1874, Wingfield va redactar les primeres regles, definint les mides de la pista i una xarxa situada a una alçada semblant a l’actual de voleibol. El sistema de puntuació era al millor de quinze punts amb el servei propi. El1875 es va rebaixar l’alçada de la xarxa i, dos anys més tard, es van definir les actuals mides de la pista (78 x 27 peus). El 1878 es va modificar el sistema de puntuació adoptant el que s’utilitza avui en dia, excepte pel que fa als tie-breaks que s’implantaren més tard. La mida i pressió de les pilotes es va estandarditzar el 1920.
El torneig més antic, Wimbledon, fou creat el 1877. Més tardarribaren els que avui coneixem com a tornejos de Grand Slam: Campionat Nord-americà, 1881 (futur Open dels Estats Units), els Campionats Francesos, 1891 (futur Roland Garros) i el Campionat Australià, 1905 (futur Open d’Austràlia). També sorgí la Copa Davis (1900) y la Copa Wightman, 1923 (actual Copa Federació).
En els seus primers compassos, el tennis fou un esport elitista practicat perles classes socials més altes i a clubs privats, al contrari que el futbol, practicat per la classe obrera. Aquestes barreres socials s’han anat trencant amb els anys, i avui poden practicar el tennis persones de tota classe socials i a preus molt raonables.El tennis va formar part del programa dels primers Jocs Olímpics moderns (1896), perdent aquesta condició el 1924 degut a l’augment de laprofessionalitat d’aquest esport. El 1988, als Jocs Olímpics de Seul, el tennis tornà a ser olímpic i així s’ha mantingut fins a l’actualitat.
2. EL MATERIAL
El material bàsic per a la pràctica del tennis consisteix en:
La pilota:
La pilota ha de tenir una superfície exterior uniforme i serà de color blanca o groga.
Tindrà un diàmetre d’entre 6,35 i 6,67 centímetre.
El seu pes no potser inferior a 56,7 ni superior als 58,5 grams.
La pilota haurà de rebotar a una altura d’entre 135 i 147 centímetres si la
deixem caure des d’una alçada de 254 centímetres.
La raqueta:
En diferenciem 3 parts:
El cap (amb el marc i el cordatge), el cor i l’empunyadura.
La superfície de copejament de la raqueta ha de ser plana, i consistirà en un entramat de cordescreuades unides a un marc.
Les cordes ha d’estar lliures d’objectes adherits i protuberàncies que no tinguin la finalitat d’evitar vibracions excessives o deteriorament de la raqueta, sempre i quan tinguin una mida raonable i estiguin ubicats fora de l’encreuament del cordatge.
La raqueta no excedirà dels 73,66 centímetres de llargada i els 31,75 centímetres d’amplada.
Pel que fa alsmaterials, les raquetes antigues es fabricaven amb fusta, passant posteriorment a l’alumini. Avui, els noves tecnologies han possibilitat la fabricació de raquetes de graphit, kevlar i altres nous materials. Fruit d’aquest avenços tecnològics, el control i la velocitat dels cops dels jugadors ha augmentat considerablement.
També els cordatges han canviat el seu material, passant de fer-se amb visceresd’animals a cordatges sintètics.
3. LA PISTA
- Les superfícies
Les diferents superfícies per a la pràctica del tennis condicionaran l’estil de joc a
utilitzar i la durada dels punts, degut a la diferència del bot de la pilota i la velocitat d’aquesta. Per aquest motiu es parla de pistes ràpides o lentes.
Existeixen quatre tipus bàsics de superfície per a les pistes de...
EL TENNIS
1. HISTÒRIA DEL TENNIS
La història L’any 1873, el major anglès Walter Clopton Wingfield, considerat oficialment inventor del tenis modern, el va a batiar com a Sphairistiké (jugant amb pilota) en record als antics jocs grecs en que es va inspirar per crear el nou esport. El tennis es va expandir ràpidament a les colònies britàniques com Austràlia iSud-àfrica i als Estats Units, on el 1874 es van construir les primeres pistes. A poc a poc el tennis es va fer molt popular entre la gent de classe alta.
El mes de març de 1874, Wingfield va redactar les primeres regles, definint les mides de la pista i una xarxa situada a una alçada semblant a l’actual de voleibol. El sistema de puntuació era al millor de quinze punts amb el servei propi. El1875 es va rebaixar l’alçada de la xarxa i, dos anys més tard, es van definir les actuals mides de la pista (78 x 27 peus). El 1878 es va modificar el sistema de puntuació adoptant el que s’utilitza avui en dia, excepte pel que fa als tie-breaks que s’implantaren més tard. La mida i pressió de les pilotes es va estandarditzar el 1920.
El torneig més antic, Wimbledon, fou creat el 1877. Més tardarribaren els que avui coneixem com a tornejos de Grand Slam: Campionat Nord-americà, 1881 (futur Open dels Estats Units), els Campionats Francesos, 1891 (futur Roland Garros) i el Campionat Australià, 1905 (futur Open d’Austràlia). També sorgí la Copa Davis (1900) y la Copa Wightman, 1923 (actual Copa Federació).
En els seus primers compassos, el tennis fou un esport elitista practicat perles classes socials més altes i a clubs privats, al contrari que el futbol, practicat per la classe obrera. Aquestes barreres socials s’han anat trencant amb els anys, i avui poden practicar el tennis persones de tota classe socials i a preus molt raonables.El tennis va formar part del programa dels primers Jocs Olímpics moderns (1896), perdent aquesta condició el 1924 degut a l’augment de laprofessionalitat d’aquest esport. El 1988, als Jocs Olímpics de Seul, el tennis tornà a ser olímpic i així s’ha mantingut fins a l’actualitat.
2. EL MATERIAL
El material bàsic per a la pràctica del tennis consisteix en:
La pilota:
La pilota ha de tenir una superfície exterior uniforme i serà de color blanca o groga.
Tindrà un diàmetre d’entre 6,35 i 6,67 centímetre.
El seu pes no potser inferior a 56,7 ni superior als 58,5 grams.
La pilota haurà de rebotar a una altura d’entre 135 i 147 centímetres si la
deixem caure des d’una alçada de 254 centímetres.
La raqueta:
En diferenciem 3 parts:
El cap (amb el marc i el cordatge), el cor i l’empunyadura.
La superfície de copejament de la raqueta ha de ser plana, i consistirà en un entramat de cordescreuades unides a un marc.
Les cordes ha d’estar lliures d’objectes adherits i protuberàncies que no tinguin la finalitat d’evitar vibracions excessives o deteriorament de la raqueta, sempre i quan tinguin una mida raonable i estiguin ubicats fora de l’encreuament del cordatge.
La raqueta no excedirà dels 73,66 centímetres de llargada i els 31,75 centímetres d’amplada.
Pel que fa alsmaterials, les raquetes antigues es fabricaven amb fusta, passant posteriorment a l’alumini. Avui, els noves tecnologies han possibilitat la fabricació de raquetes de graphit, kevlar i altres nous materials. Fruit d’aquest avenços tecnològics, el control i la velocitat dels cops dels jugadors ha augmentat considerablement.
També els cordatges han canviat el seu material, passant de fer-se amb visceresd’animals a cordatges sintètics.
3. LA PISTA
- Les superfícies
Les diferents superfícies per a la pràctica del tennis condicionaran l’estil de joc a
utilitzar i la durada dels punts, degut a la diferència del bot de la pilota i la velocitat d’aquesta. Per aquest motiu es parla de pistes ràpides o lentes.
Existeixen quatre tipus bàsics de superfície per a les pistes de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.