El Terme Renaixen A

El terme Renaixença :
El terme Renaixcença es pot definir com la oposició de la Decadència. Si durant la Decadència es produeix una reducció en l’ús de la llengua catalana com a llengua de cultura i en la qualitat dels autors literaris, la Renaixcença suposa la recuperació del català per als usos literaris cultes. Aquesta recuperació va anar vinculada a un procés de consciènciació nacionalistaque acabà per politizar-se a finals del segle XIX i principis del XX.
En definitiva, paralam de Renaixença com un moviment complex i plural que no es redueix ni a una sola opció cultural ni a una única direcció ideològica. El definim com un procès global de recuperació de la societat catalana i de la seva llengua i literatura, que sorgeix primer a la burgesia i després passa a les classes méspopulars com a conseqüència de la Revolució Industrial.
S’enmarca en un període, entre la Decadència i el Modernisme, concretament entre 1833 ( data de la publicació de l’oda La Pàtria escrit per Bonaventura Carles Arribau) i 1877 ( any en què Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà foren premiats als Jocs Florals).
Causes de la Renaixença:
-Socioeconòmiques: la Revolució Industrial va fer possible larecuperació de l’economia a finals del segle XVIII i generà una nova classe, la burgesia industrial. A Catalunya, aquesta revolució es produeix abans que a la resta de l’Estat. Això originà un enfrontament amb el poder central que desembocà en una tendència cap al nacionalisme. La burgesia catalana se sent poderosa i reclama la protecció dels seus interessos econòmics, al temps que demanen la sevaidentitat cultural.
-Culturals: el despertar econòmic coincideix amb un interès creixent cap a les coses pròpies, presents o passades. El interès de investigar i els il·lustrats cultes ajuda a la recerca arqueològica en el nostre passat històric i desperta l’interès per la llengua, les lleis i les nostres institucions antigues.
-Literaries: La difusió del romanticisime ( moviment estètic quetriomfà a tot Europa) amb la seva demanda de la llibertat individual i de les nacions, de les essències populars i la recreació del passat històric, va ser el detonant d’una incipient consciència lingüística i nacional que es va reflectir en la literatura de la Renaxeinça.

Programa de la Renaxeinça:
Per fer possible l’objectiu de recuperar el català per als usos literaris cultes, els escriptorsrenaixentistes, que en un primer moment estaven influïts per les idees romàntiques, es van proposar:
Reconstruir la història medieval
Descobrir i divulgar els clàssics medievals
Recollir la tradició popular (llegendes, cançons...) que s’havia mantengut fidel a la llengua pròpia en tractar uns temes catalans i l’objectiu era posar-ho per escrit.
Crear un model de llengua normativa, apta per als usoscultes, ordenant la gramàtica, fixant l’ortografia i depurant el lèxic i crear una llengua estandard que utilitzam a nivell escrit.
Fer possible la normalització literària, recuperar tots els gèneres literaris.
La burgesia va promoure la creació d’editorials, de publicacions periòdiques i d’institucions culturals, potenciant les que ja existien, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona,instaurant aquelles que havien desaparegut, com els Jocs Florals o creant-ne de noves.

La campanya lingüística de L’Avenç:
La normalització de la llengua a finals del segle XIX, va trobar amb els mateixos problemes que durant la Renaxeinça:
-Prohibició de la llengua en el usos públics i acadèmics.
-Manca d’una autoritat científica amb el carisma necessari per a juntar els escriptors a l’entorn d’unmodel unificat de llengua.
-Manca d’una institució cultural que fes el paper d’una acadèmia de la llengua (IEC).
-Absència d’una institució política amb el poder econòmic suficient com per finançar els esforços normativitzadors, i amb el poder polític suficient com per fer efectiva una normalització, és a dir, una posada en pràctica d’una llengua uniformitzada i codificada en els usos formals.
A...