El text explicatiu català

3. El text explicatiu
Una exposició és l'explicació d'un tema o d'unes idees clares que es presenta d'una manera clara i que
s'organitza seguint un ordre lògic. La presència d'aquest tipus de missatge en el nostre entorn és
present en tots els actes comunicatius en què es transmet informació.
Sovint exposar i explicar són termes utilitzats indistintament per referir-se als textos que tenenuna
finalitat informativa o didàctica.
En general, identificar un text tot atribuint-li una tipologia concreta no és gaire senzill perquè
habitualment es barregen diversos tipus de text. En una exposició pot haver narracions, descripcions,
etc. Només sabrem ben bé la tipologia d'un text si atenem a la finalitat amb què ha estat elaborat: si el
propòsit no és descriure, si no fer entendre allòque es descriu, parlarem de text expositiu.
«Explicar» i «exposar» són dos verbs que expressen conceptes estretament connectats; tant, que
sovint s'ha utilitzat «exposició» i «explicació» per referir-se a una mateixa classe de seqüències.
Exposar equival a «informar», és a dir, transmetre dades amb un alt grau d'organització i jerarquització,
i explicar, és l'activitat que, partint d'una baseexpositiva o informativa necessàriament existent, es fa
amb finalitat demostrativa.
Els textos explicatius «exposen una cosa a fi de fer-la comprendre o donar-la a conèixer a algú". Les
explicacions són els textos didàctics per excel·lència, perquè tenen com a objectiu fer comprendre els
fenòmens sobre els quals han aportat la informació necessària.
Estructura
Els textos explicatius han depresentar una organització lògica i jeràrquica de les informacions, que es
pot desenvolupar analíticament o sintèticament. Es manifesta típicament a les lliçons, a les
conferències, als fullets explicatius, etc. L'estructura clàssica d'un text expositiu és:
1. Introducció: on es presenta el tema de què es parlarà.
2. Desenvolupament del tema
3. Conclusió: sol correspondre a una síntesi del ques'ha dit.
Característiques dels textos expositius
La llengua del text explicatiu ha de tendir cap a la màxima claredat. Per això, la sintaxi ha de ser senzilla
i el lèxic clar i precís (en la modalitat divulgativa, tanmateix, no s'abusarà de la terminologia que serà
emprada en la modalitat especialitzada).
Tot i que no es poden establir un trets determinants, sí hi ha unes certesregularitats:
• l'objectivitat en l'explicació: oracions en tercera persona;
• hi abunden oracions subordinades de relatiu i aposicions, ja que permeten afegir informació
secundària;
• el temps verbal característic és el present d'indicatiu, per la seva atemporalitat;
• la selecció de substantius i verbs té en compte els criteris de claredat i precisió, per evitar
ambigüitats;
• hi ha nombrosesnominalitzacions, tant d'accions com de processos o estats, ja que permeten la
síntesi i l'abstracció de la informació.
• els adjectius són neutres, aporten matisos específics i precisos
• la cohesió lèxica queda garantida per la repetició de paraules, la utilització´d'hiperònims i
hipònims i mots de la mateixa família.
• els connectors tenen un paper important, sobretot els que estableixenrelacions lògiques i els
que concreten o matisen.
Tipus de text expositiu
Les formes d'exposició són sempre presents en els àmbits de la ciència, la tècnica i l'ensenyament.
Es poden establir sis tipus diferents de missatges expositius:
• text cientificotècnic especialitzat, propi dels especialistes d'una matèria;
• text de semidivulgació, adreçat a un públic universitari o amb uns certsconeixements del tema;
• text de divulgació, dirigit a un ampli sector de la societat;
• text científic pedagògic, propi de l'educació, llibres de text, etc.;
• text d'investigació, del tipus tesi doctoral o similar;
• text científic oficial, informes d'equips investigadors.
Encara que habitualment són textos escrits, també poden presentar la modalitat oral.
Recursos
En l'explicació, l'emissor...