el tiempo

Què és el temps per nosaltres?

Nosaltres entenem per temps una magnitud física amb la qual medim la duració o separació de fets. Podem dir que el temps és la successió del passat, el present i elfutur. Però el que és curiós és que ni el passat ni el futur ens queda. Només ens queda el present, un instant que no deixa de deixar ser i que contínuament desapareix, casi sense duració.
És aquestel que marca cada un dels nostres fets, pensaments i successos en el nostre viatge que perdura des de que naixem fins que morim.

Pensem en el present, el que fèiem fa un moment ja és passat, inomés existeix com a record.. Però el que és realment fascinant és que el temps no deixa mai de passar, aquest és un gran misteri del nostre univers. El present deixa contínuament de ser, sense que peraquesta raó desaparegui. És a dir, deixa de ser, però segueix sent.
Què és el futur? No és res real, una possibilitat que simplement no és. Podem avançar i anar tant ràpid com es vulgui però mai ensortirem del present, ni tan sols del temps.
Imaginem per un moment un univers sense cap vida de cap tipus, sa pregunta ara seria: Què seria el temps? Un present sense passat ni futur. A partir d'aquípodem arribar a preguntar-nos: Existiria el temps si no existís l'home? Probablement no, perquè és l'home mateix el qui ha donat aquesta importància al temps i la qual depèn cada moment de ell, ique a vegades ens pot arribar a “dominar”.

Anem a veure els diferents punts de vista que existeixen sobre el concepte del temps amb el pensament de Plató i Aristòtil.
Segons Plató, el temps és laimatge mòbil de l'eternitat. Ell declara que la transformació, el moviment, l'esdevenir, són una prova contundent que estem contemplant “temps”, un temps cíclic. Però tingues en compte que “temps” no ésuna idea, és la imatge d'una idea, que és l'eternitat.

Aristòtil li va dedicar un gran esforç a l'estudi del temps, i es va adonar que presenta una profunda incertesa. Una part del temps ha...