El transvasament de l'ebre

Amb el canvi de govern, es repeteix la història i la polèmica d'anys enrere. El ministre Miguel Arias Cañete diu que farà un nou Pla Hidrològic Nacional on garanteix quantitat i qualitatde l'aigua per tothom per la qual cosa diu que haurà de fer una gestió “solidaria” de l'aigua, la qual cosa vol dir que el Govern té en ment l'opció del transvasament. Afirma que aquellsque tenen més aigües no poden negar-se a un transvasament. D'altra banda i a favor dels que busquen el transvasament, l'opció de la dessalinitzadores que s'havia proposat com a alternativa al'antic projecte del 2000 no surt del tot rentable perquè per exemple actualment s'estan produint un 16,45% del que haurien de produir. Un altre aspecte és que Espanya té expedientssancionadors amb Europa per no depurar i tractar correctament la gestió de l'aigua, tot sembla estar a favor del transvasament, però quines serien les conseqüències si es portés a terme?
Aquestatransvasament aniria des de l'Ebre cap al Llevant espanyol i transvasaria 1000 hm3 a l'any aproximadament, dels quals 400 anirien per a ús urbà i 600 per a usos agrícoles. L'alteració delsrius deguda a l'extracció, retenció i modificació dels seus cabals prevista en el Pla Hidrològic Nacional comporta una sèrie de repercussions ambientals de gran importància. L'Ebre és unriu que presenta fortes oscil·lacions de cabal. Aquest fet provoca la disminució del cabal durant els mesos de l'estiu i un empitjorament de la qualitat de les aigües a causa dels abocamentsurbans i industrials. En conseqüència la capacitat d'autodepuració del riu és mínima, posant en perill la supervivència de les espècies lligades a aquests ambients. Es considera vitalmantenir al màxim possible els cabals circulants. La disminució d'aquests, tal com es preveu amb el transvasament de l'Ebre, tindrà conseqüències molt negatives en els ecosistemes propers al riu.