el treball

Les edats històriques
Els historiadors, per a facilitar l'estudi de l'evolució de la humanitat, han compartimentat el pas del temps en grans períodes o edats històriques, que són aquestes:
La prehistòria.
L'edat antiga.
L'edat mitjana.
L'edat moderna.
L'edat contemporània.
Aquesta divisió de la història és una convenció que els historiadors europeus van establir per a estudiar la històriadel continent; no encaixa, però, amb l'estudi d'altres cultures i civilitzacions, que han tingut una evolució diferent.
Les dates simbòliques
S'acostuma a triar un fet significatiu per a assenyalar el canvi d'edat històrica, que s'ha convertit en una data simbòlica. Així:
El pas de la prehistòria a l'edat antiga s'ha simbolitzat amb la invenció de l'escriptura (cap al 4000 aC).
El pas del'edat antiga a l'edat mitjana s'ha simbolitzat amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (l'any 476).
El pas de l'edat mitjana a l'edat moderna s'ha simbolitzat amb la conquesta de Constantinoble per part dels turcs (l'any 1453). Tot i així, alguns historiadors prefereixen una altra data, l'any 1492, quan els europeus van desembarcar per primer cop a Amèrica.
Els pas de l'edat moderna a l'edatcontemporània s'ha simbolitzat amb la Revolució Francesa (l'any 1789).
Les fonts històriques
Una font històrica és un vestigi del passat que ha perdurat fins als nostres dies i que aporta informació sobre un esdeveniment o un moment històric determinat. Les fonts històriques es poden dividir en dues grans categories:
Les fonts primàries, creades en la mateixa època que s'estudia.
Les fontssecundàries, d'èpoques posteriors a la que s'estudia i creades a partir de fonts primàries.
Les fonts històriques es poden classificar en dos grans grups segons el suport:
Les fonts escrites.  
Les fonts no escrites.  

Les fonts escrites
Entre les fonts escrites distingim les següents:
Els documents públics, que són els que produeixen les institucions: censos, partides de naixement, lleis…
Elsdocuments privats, que són els que elaboren les persones o les entitats: testaments, registres comptables, memòries, cartes, làpides... A més, hi ha les publicacions, com ara diaris, revistes o obres literàries.
Quan es treballa amb fonts escrites, convé identificar bé de quina mena de document es tracta i qui n'ha estat l'autor o autors. Sovint, per exemple, un conflicte s'explica només des delpunt de vista d'una de les parts o els relats s'ajusten al punt de vista o a la manera de pensar de qui els ha escrit.
Les fonts no escrites
Entre les fonts no escrites destaquen les següents:
Les fonts materials (objectes, construccions, restes d'éssers vius...). Poden aportar molta informació sobre com vivien les persones, en què i com treballaven, etc.
Les fonts orals que poden aportar lespersones que han viscut directament determinats fets històrics, el testimoni de les quals es pot obtenir a través d'entrevistes preparades.
Les fonts audiovisuals, que són els enregistraments de fets històrics: fotografies, pel·lícules, vídeos, DVD, etc.  
L'edat de pedra i l'edat dels metalls
La prehistòria és el període de temps més llarg de la història de la humanitat i comprèn des del'aparició dels humans a la Terra fins a l'elaboració dels primers documents escrits.
Els primers estudiosos de la prehistòria la van dividir en funció dels materials i les tècniques que els humans feien servir per a fabricar els seus estris. D'aquesta manera van establir dos grans períodes:
L'edat de la pedra.  
L'edat dels metalls.  
L'edat de la pedra
L'edat de la pedra inclou dos períodes:
Elpaleolític ('pedra antiga'), que s'inicia amb l'aparició dels primers humans. Eren caçadors i recol·lectors i construïen estris amb una tècnica molt rudimentària: picant dues pedres l'una contra l'altra fins a obtenir-ne una eina més o menys punxeguda o tallant.
El neolític ('pedra nova'), que comprèn des de l'aparició dels primers agricultors i ramaders fins a l'edat dels metalls. Durant el...