El Tribunal
Páginas: 2 (323 palabras)
Publicado: 7 de diciembre de 2012
El Tribunal. Més escenes de plaça
Joan F. Mira
El text que anem a analitzar pertany a una novel·la publicada en 1999 escrita per l’escriptor Joan F. Mira.
En primer lloc, calanalitzar les marques díptiques que ens ofereix el text. En quant a dixi personal, ens trobem dos ‘ens’ que es inclusiu per als valencians lectors del text.
Per altra banda, tenim la dixi temporalque divideix al text en tres parts. La primera avarca des del començament fins la línea 14 i en aquesta secció trobem una diversitat d’expressions díptiques temporals com “al temps de conquesta”, “mésendavant” acompanyades de verbs en present d’indicatiu com ‘’agrada’’ i altres en pretèrit perfet com “va disposar” que ens indiquen que és anterior a l’escriptura del text. La segona part, el finaldel primer paràgraf, correspon a un present atemporal que dona informació objectiva sobre El Tribunal. Finalment, el segon paràgraf i la tercera part esta constituïda també per un present atemporaldonat que és una definició impersonal de la ciutat de València.
En quant a dixi espacial ens trobem amb expressions com: “ací davant mateix” o “ací”, que a més són marques literàries
Lamodalització del text ve marcada per un nombre elevat de substantius valoratius (ordre, moderació, justícia, ideal...), per adjectius valoratius (cert, impossible, simple, agrari, noble, més perfecta,paternal, rural), i altres construccions com “ens agrada pensar’’ “ens agrada creure”, (verbs de sentiment), ‘’és una cosa única en el món’’ (hipèrbole), “és com” (comparatiu), ‘’es veu a sí mateixa’’(personificació), “” (recurs tipogràfic a més de ser construcció valorativa), “però pentinades amb rodeta i pinta de llauradora de l’horta!” (exclamació). Trobem dos canvis de registre: “kitsch” i“segons lo acostumat establit en temps de sarraïns”.
La impersonalitat la tenim al final del primer paràgraf i en el segon on ja no hi trobem marques díptiques personals, ja que, descriu...
Joan F. Mira
El text que anem a analitzar pertany a una novel·la publicada en 1999 escrita per l’escriptor Joan F. Mira.
En primer lloc, calanalitzar les marques díptiques que ens ofereix el text. En quant a dixi personal, ens trobem dos ‘ens’ que es inclusiu per als valencians lectors del text.
Per altra banda, tenim la dixi temporalque divideix al text en tres parts. La primera avarca des del començament fins la línea 14 i en aquesta secció trobem una diversitat d’expressions díptiques temporals com “al temps de conquesta”, “mésendavant” acompanyades de verbs en present d’indicatiu com ‘’agrada’’ i altres en pretèrit perfet com “va disposar” que ens indiquen que és anterior a l’escriptura del text. La segona part, el finaldel primer paràgraf, correspon a un present atemporal que dona informació objectiva sobre El Tribunal. Finalment, el segon paràgraf i la tercera part esta constituïda també per un present atemporaldonat que és una definició impersonal de la ciutat de València.
En quant a dixi espacial ens trobem amb expressions com: “ací davant mateix” o “ací”, que a més són marques literàries
Lamodalització del text ve marcada per un nombre elevat de substantius valoratius (ordre, moderació, justícia, ideal...), per adjectius valoratius (cert, impossible, simple, agrari, noble, més perfecta,paternal, rural), i altres construccions com “ens agrada pensar’’ “ens agrada creure”, (verbs de sentiment), ‘’és una cosa única en el món’’ (hipèrbole), “és com” (comparatiu), ‘’es veu a sí mateixa’’(personificació), “” (recurs tipogràfic a més de ser construcció valorativa), “però pentinades amb rodeta i pinta de llauradora de l’horta!” (exclamació). Trobem dos canvis de registre: “kitsch” i“segons lo acostumat establit en temps de sarraïns”.
La impersonalitat la tenim al final del primer paràgraf i en el segon on ja no hi trobem marques díptiques personals, ja que, descriu...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.