El Valor

EL VERITABLE VALOR DE L’ANELL
- Vinc, Mestre, perquè em sento tan poca cosa que no tinc gans de fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que sóc maldestre i força ruc. ¿Com pucmillorar? ¿Què puc fer perquè em valorin més? El Mestre, sense mirar-lo, li va dir: “Ho sento molt, noi. No puc ajudar-te, perquè abans he de resoldre el meu problema. Potser més tard…”. I, després d´unapausa, va aferir. “ Si tu em volguessis ajudar a mi, jo podria resoldre aquesta questió amb més rapidesa i després potser et podria ajudar...”. - E... encantat, mestre –va vacil.lar el jove sentint que,novament, se´l desvalorava i es posposaven les seves necessitats. - Bé –va continuar el mestre. Es va treure un anell que portava al dit petit de la mà esquerra i, donant-lo al noi, va afegir-: Agafael cavall que hi ha allà fora i cavalca fins al mercat. He de vendre aquest anell per pagar un deute. És necessari que n´obtenguis la major quantitat possible, i no acceptis menys d´una moneda d´or.Vés i torna amb la moneda tan de pressa com puguis. El jove va agafar l´anell i se´n va anar. Així que va arribar al mercat va començar a oferir l`anell als mercaders, que se`l miraven amb un certinterès fins que el jove deia el que en demanava. Quan el noi mencionava la moneda d`or, uns reien, altres li giraven la cara i només un ancià va ser prou amable per prendre`s la molèstia d`explicar-li queuna moneda d`or era massa valuosa per donar-la a canvi d`un anell. Amb l`afany d`ajudar, algú va oferir una moneda de plata i un recipient de coure, però el jove tenia instruccions de no acceptarmenys d`una moneda d`or i va rebutjar l`oferta. Desprès d`oferir la joia a totes les persones amb qui es creuava al mercat, que van ser més de cent, i abaut pel seu fracàs, va pujar al cavall i se`n vatornar. Com hauria desitjat el jove tenir una moneda d`or per donar-la al mestre i alliberar-lo de la serva preocupació per poder, finalment, rebre el seu consell i ajut. Va entrar a l`habitació. -...