el vigilant en el camp de sègol

La novel·la narra el retorn d'amagat d'un
adolescent, Holden Caulfield, des de l'internat de
Pencey, d'on ha estat expulsat, fins a Nova York,
on viu la seva família. Holden és un jove amb
greus problemes de relació i algun tret psicòtic,
cosa que serveix a l'autor per mostrar l'angoixa
dels adolescents inadaptats. La narració s'allarga
durant els tres dies en què el protagonista posa
demanifest la seva aversió per les convencions
socials. Només s'escapa d'aquesta caracterització
la seva germana Phoebe, a qui estima de veritat,
així com Allie, un altre germà que va morir de
leucèmia.
El vigilant en el camp de sègol va ser publicada
per primer cop als Estats Units el 1951. Quan es
va publicar va aixecar molta controvèrsia per l'ús
de paraulotes i pel retrat que fa de lasexualitat i
de l'angoixa del protagonista. Amb tot, ha estat
considerada una de les obres més importants i
influents de la literatura del segle XX.

2

J. D. Salinger

El vigilant en el camp
de sègol
ePUB v1.0
RufusFire 20.10.12

3

Títol original: The Catcher in the Rye
J. D. Salinger, 1951
Traducció: Ernest Riera i Josep M. Fonalleras, 1990
Editor original: RufusFire (v1.0)ePub base v2.0

4

1
Si de debò voleu que us en parli, segurament la primera
cosa que voldreu saber serà on vaig néixer, i com va
ser la meva fastigosa infantesa, i què feien els meus
pares abans de tenir-me, i tota aquesta porqueria estil
David Copperfield, però no en tinc gens de ganes.
Primer de tot, aquestes coses m'avorreixen, i segon, els
meus pares tindrien un parelld'hemorràgies cadascun si
expliqués res gaire personal sobre ells. Són molt
sensibles amb coses així, sobretot el meu pare. Són
bona gent —no dic pas que no—, però també són més
sentits que una veixina. A més, no us explicaré pas tota
la meva remaleïda autobiografia. Només us explicaré
la mà de bestieses que em van passar als voltants del
Nadal passat just abans d'acabar ben desinflat i de
venir capaquí a prendre-m'ho amb calma. Vull dir que
això és tot el que vaig explicar a en D. B., i això que ell
és el meu germà. S'està a Hollywood, que no és pas
gaire lluny d'aquest forat, i ve a visitar-me gairebé cada
cap de setmana. Em portarà a casa quan marxi d'aquí,
potser el mes que ve. S'acaba de comprar un Jaguar. Un
d'aquells trastos anglesos que agafen quasi dues-centes
milles perhora. Li va costar gairebé quatre mil dòlars.
Ara té pela llarga. Abans no en tenia pas. Abans era
5

només un escriptor normal, quan vivia a casa. Va
escriure un llibre de contes boníssim: El peix secret, si
és que no n'heu sentit parlar mai. El millor conte era
«El peix secret». Anava d'un nano que no deixava
veure a ningú el seu peix de colors perquè l'havia
comprat amb els seus estalvis.Em va deixar de pedra.
Ara és a Hollywood, en D. B., prostituint-se. Si hi ha
una cosa que odio, són les pel·lícules. Ni me'n parleu.
Vull començar pel dia que vaig marxar de Pencey.
L'Institut Pencey és a Agerstown, Pennsilvània.
Segurament n'heu sentit parlar. Segurament n'heu vist
els anuncis, si més no. S'anuncien a prop de mil
revistes, i sempre ensenyen algun tio ben parit dalt d'uncavall que salta una tanca. Com si l'única cosa que
fessis a Pencey fos jugar a polo tota l'estona. Mai, ni
una sola vegada, no vaig veure cap cavall a prop d'allà.
I a sota de la foto del tio amb el cavall sempre posa:
«Des de 1888 forgem els nois fins a convertir-los en
joves esplèndids i de ment lúcida». Sense comentaris.
A Pencey forgen igual que a qualsevol altra escola, ni
més nimenys. I jo no coneixia allà ningú que fos
esplèndid i de ment lúcida i tot això. Potser dos tios. Si
és que arribaven a dos. I segurament ja ho eren quan
van entrar a Pencey.
És igual. Era el dissabte del partit de rugbi contra
Saxon Hall. Se suposava que el partit contra Saxon
6

Hall era festa gran a Pencey. Era l'últim partit de l'any,
i se suposava que havies de suïcidar-te o alguna...