El Vinculo Educativo

Sobre el vincle Educatiu
Si la relació educativa es complexa i difícil ja per la seva naturalesa i la diversitat dels elements a tenir en compte, aquesta relació en segons quins àmbits, segons quins subjectes o quines institucions pot ser més dificultós encara. Dit això, però, hi ha un element comuns en diferents relacions educatives que es fa imprescindible per facilitar i possibilitar aquestarelació si es treballa bé que és el vincle educatiu.
Que és el vincle educatiu?
El vincle educatiu en el meu punt de vista, i lluny de les interpretacions teòriques que l’han tractat, és aquell lligam afectiu entre l’educador i la persona que acompanya que fa que el professional es preocupi pel subjecte i cregui en les possibilitats que aquest té i, de la seva part, l’usuari reconegui elprofessional com al seu guía i el seu acompanyant. Es pot parlar del vincle educatiu quan el subjecte reconeix en l’educador el seu referent i la persona en qui pot confiar i davant la qual pot ser ell mateix.
Com es construeix aquest vincle?
En el meu punt de vista, es pot parlar d’alguns principis general en la construcció del vincle educatiu com són el respecte, la proximitat «baixar al pou del’altre», com diu J. C. Bermejo, el reconeixement de l’altre, el tracte de persona a persona en una relació horitzontal i equilibrada que reconeix a l’altre com persona i no com a objecte. Però més allà d’aquests principis generals que per cert són molt importants i inevitables, cada professional de l’educació ,com a persona singular que és (els educadors no son iguals i idèntics), i depèn de cadasubjecte com a persona amb trets singulars també, ha de trobar la manera de construir el vincle educatiu. Penso que en el vincle educatiu, per no dir en tota l’educació, no hi receptes. Cada professional ha de buscar les seves estratègies per establir el vincle amb el subjecte de manera que l’acompanyament sigui fàcil i la relació fluida i profitosa.
Que passa allà on treballo?
Jo treballo en uncentre d’acollida per a joves estrangers no acompanyats. Aquest joves tenen unes característiques que s’han de tenir en compte a l’hora de construir el vincle educatiu amb ells.
* Joves que moltes ocasions, han perdut el vincle amb les seves famílies i s’ha instal·lat en el seu interior la por i la desconfiança. No es fàcil tornar a preparar un terreny abandonat, perquè estigui preparat perreplantar la confiança, l’afectivitat i el lligam amb altres persones.
* Joves que, moltes vegades, fa temps que estan fent el seu camí vital sols sense ser acompanyats, de tal manera que tornar a ser acompanyats amb una persona que ve a posar-les límits i normes els produeix més neguit que gracia. S’ha de tenir molta paciència fins que el cultiu comenci a treure el cap d’entre la terra.
*Joves amb codis culturals diferents als quals s’afegeix l’orgull dels adolescents que són. Qualsevol tracte que no reconegui les seves particularitats i els seus trets culturals està condemnat al fracàs. Reconèixer allò que és seu és una condició imprescindible perquè ells acceptin allò que les és diferent.
* Joves “autònoms” que s’han vist obligats a madurar abans de l’hora i assumirresponsabilitats i rols que no els hi pertoquen abans de viure la seva infància. Establir el vincle amb ell ha de passar per donar-les la paraula i escoltar-los perquè tutelar-los sense la seva voluntat pot donar lloc a reaccions i efectes indesitjables.
Construir un vincle educatiu amb aquests joves, com en qualsevol àmbit educatiu, no s’aconsegueix amb una recepta, cada equip educatiu per no dir cadaeducador ha de ser creatiu, ha de reflexionar la seva tasca i buscar maneres i estratègies per aconseguir la confiança d’aquests joves.
La meva modesta experiència amb aquest joves m’ha ensenyat que el professional que vol establir un vincle educatiu amb aquests joves (i això es expansible a tots els joves en risc d’exclusió) no ha de buscar la immediatesa. L’educador que pensa que pot...