El volcà Krakatoa

El volcà Krakatoa


Situació

Krakatoa, s’utilitza per anomenar un grup d’illes situat a Indonèsia, la illa volcànica principal d’aquest conjunt d’illes, i el volcà principal d’aquesta illa (que actualment és l’Anak Krakatoa). L’arxipèlag de Krakatoa està situat a l’estret de la Sonda, just al mig de les costes de Sumatra al nord-oest i les de Java al sud-est.

Actualment, la illa AnakKrakatoa es troba envoltada de tres illes, Panjang, Sertung, i Krakatoa, també anomenada Rakata, però no sempre ha estat així. Abans de l’erupció de 1883, que observarem a continuació, l’arxipèlag estaba format per tres illes, Krakatoa, que seguia sent la més gran, d’una longitud de nou quilòmetres i una amplada de cinc, Lang i Verlaten. En aquell moment, es trobaven tres cons volcànics: Rakata alsud, de 813 metres d’altura, Danan al centre, de 445 metres i Perboewatan al nord, de 122 metres.



La erupció del 416 o 535

Aquesta va ser amb diferència l’erupció més devastadora que ha experimentat el Krakatoa fins el moment, però no hi ha una data assegurada de quan va ocórrer.

Aquesta erupció va ser de 400 megatones de TNT, o sigui, com 20.000 vegades la potencia de la bombaatòmica d’Hiroshima. Es va destruir el con volcànic transformant-se en una caldera de 7km i formant les tres illes de l’arxipèlag que encara existeixen avui dia. No es té cap dada de la destrucció que es va produir, però els tsunamis van ser més forts i destructius que els del 1883.

Però hi ha una altre proposta, tot i que l’altre es més acceptada, es diu que potser l’erupció va ser l’any 535, i quel’erupció va ser molt més impactant per la Terra. La caldera que s’hauria format seria de 50km de diàmetre, l’actual estret de Sonda. Keys i Wohletz, també diuen que les conseqüències de l’erupció haurien enfosquit la Terra durant dos anys, i que s’hauria produït un hivern volcànic a tot el planeta durant molts anys a causa de la quantitat de pols, aigua sofre i gas acumulada a l’estratosfera.Aquest núvol volcànic hauria bloquejat els raigs solars i s’haurien destruït les collites, produint una època de fam a la qual seguiren epidèmies, i canvis polítics i socials. Però tot i que aquesta època va existir, la hipòtesi de Keys i Wohletz té molts interrogants, per exemple, que l’escenari no correspon a les descripcions de la creació de l’estret de la Sonda.



La erupció de 1883

Elsanys anteriors a la catastròfica erupció, hi havia alguns terratrèmols al voltant del volcà. El 20 de maig de 1883, tres mesos abans de l’erupció, va haver-hi una ràfega de cendres al Krakatoa. Les erupcions van arribar fins els 6.000 metres d’altitud, però després de veure que no hi havia cap explosió la gent es va relaxar, sense prendre mesures de seguretat. Tot i que la població veïna nos’adonés del perill que hi havia, els científics que van anar a investigar van veure que l’activitat volcànica no es reduïa.
El volcà va tornar a esclatar el 19 de juny, i a causa d’una fissura entre els volcans de Perboewatan i Danan, on ara es troba el con de l’Anak Krakatau. Van haver-hi marees i els vaixells van ser amarrats amb cadenes, però no va haver-hi cap gran desastre.
Va ser l’11 d’agost eldia a partir del qual van començar erupcions més fortes. El 24 d’agost les erupcions llunyanes s’intensificaren. I entre les 13:00 i les 14:00 del 26 d’agost, el volcà entrà en la seva fase més potent i la població propera va poder veure un núvol negre de cendra d’uns 2700 metres d’altura. L’erupció no parava i les explosions tenien intervals de deu minuts. Els vaixells que es trobaven a 20km delvolcà van explicar que queia cendra amb trossos de pedra tosca calenta de deu centímetres de diàmetre a les seves cobertes.


El 27 d'agost, va ser el dia de l’etapa catastròfica del volcà. Quatre enormes explosions tingueren lloc a les 5:30, 6:42, 8:20, i 10:02. La pitjor i la més sorollosa d'aquestes fou la tercera explosió. Cadascuna fou acompanyada de tsunamis de 40 metres d’alçada....