El xat

Català
Redacció sobre “el xat”

Jo prefereixo pensar que la vida és com les piles. Té una part positiva i una part negativa. Si vivim amb la part negativa durant un temps, les petitesalegries ens fan ser més feliços. La meva historia comença amb la part negativa, quan em sentia com si estigués en un cub sense sortida, totalment acorralada. I va ser un d’aquells diesquan vaig decidir xatejar una mica ja que, tot i que sembli un xic irònic, em semblava més fàcil parlar amb algú que no em coneixia ni al que jo coneixia.
Va ser llavors quan el vaigconèixer. Podríem dir que va ser com un raig de llum, com si el cub on estava atrapada s’anés obrint a poc a poc i ja no estigues envoltada de foscor.
Vam començar a parlar i vam acabarper saber tot l’un de l’altre, ens explicàvem qualsevol cosa que ens passava pel cap, per ridícula que fos, els nostres secrets més íntims, els nostres temors, les nostres il·lusions ianhels.. Simplement ens vam enamorar a través d’una pantalla d’ordinador.
Sé que resulta impossible pensar que l’amor de la teva vida esta a milers de kilòmetres de distancia, que té unscostums completament diferents als teus, una vida que pràcticament desconeixes... És una persona a la que només pots idealitzar en el teu propi pensament.
Però qui no ha sentit mai algunacosa per algú que no coneix? L’actor d’aquella serie que ens fa plorar, el cantant que ens va enamorar amb aquella cançó i que sentim totes les nits abans d’anar a dormir i al queanomenem amor platònic... fins i tot llegint ens hem enamorat, és més, vivim enamorats d’aquella persona que somiem que arribi algun dia a les nostres vides. I potser, si no hagués deciditconnectar-me aquell dia, probablement mai ens hauríem conegut. Així és l’amor, el menys important és on el vam trobar perquè és meravellós haver-lo trobat i saber-lo retenir per sempre.