ELECCIÓ DE GÈNERE




L’ELECCIÓ DEL GÈNERE DELS SUBSTANTIUS I ADJECTIUS AL CATALÀ I A L’ESPANYOL


Natalia Grancha, Jenifer Fernández, Ana Beta i Jessica Ruiz






ÍNDEX:
1. Introducció
2. Substantius
2.1. Definició
2.2. Gènere natural d’éssers animats
2.3. Gènere gramatical d’éssers inanimats
2.4. Formació del femení
2.4.1. Comú a les dues llegües
2.4.2. Al català
2.4.3. A l’espanyol
2.5. Paraules amb gènerediferent al català i a l’espanyol
2.6. Paraules amb doble gènere
2.7. Gènere i significació
2.8. Plural
3. Adjectiu
3.1. Definició
3.2. Adjectius invariables
3.2.1. Al català
3.2.2. A l’espanyol
3.3. Adjectius variables
3.3.1. Al català
3.3.2. A l’espanyol
3.4. Formació del femení
3.4.1. Al català
3.4.2. A l’espanyol
3.5. Discrepàncies respecte al castellà









1. INTRODUCCIÓ:

El gènere és unacategoria gramatical íntimament relacionada amb diferents nivells de la gramàtica: naturalment amb el nivell morfològic, però també amb el sintàctic i amb el semàntic. Amb el nivell morfològic, perquè el gènere s’expressa mitjançant una sèrie de marques flexives que permeten delimitar diferents classes nominals; amb el nivell sintàctic, perquè, juntament amb el nombre, serveix per a marcar laconcordança que s’estableix entre les categories nominals dins el sintagma nominal o en determinades relacions predicatives; finalment, amb el nivell semàntic, perquè l’oposició de gènere s’associa en alguns casos a distincions basades en el sexe i, en menor mesura, en un altre tipus de distincions conceptuals.

2. SUBSTANTIUS:
2.1. Definició
El substantiu és la categoria gramatical mitjançant laqual designem a persones, animals o coses; ja siguen concrets o abstractes.
Pertany a les anomenades categories variables, és a dir , aquelles que presenten diferents formes segons es refereixen a un ésser masculí , a un femení , en singular o en plural.
Els noms tenen gènere inherent i són o bé masculins o bé femenins. En la resta de categories nominals, en canvi, el gènere no és inherent, i l’úsd’una forma masculina o femenina està condicionat sintàcticament per la concordança establerta amb el nom.

2.2. Gènere natural d’ éssers animats:
Tant al català com a l’espanyol, els substantius que designen éssers animats, és a dir, animals i persones, presenten una forma per al masculí i una altra per al femení , d'acord amb la naturalesa de l'element designat.
En general , aquestes parelles deparaules es formen sobre la mateixa arrel: gat/gata, cosí/cosina; niño/nina, perro/perra. Només en alguns casos pertanyen a arrels diferents. Entre aquests , recordem:

cavall (caballo)/egua (yegua)
pare (padre)/mare (madre)
gendre (yerno)/nora (nuera)
corder (cordero)/ovella(oveja)
marit (marido)/muller (mujer)
home (hombre)/dona (mujer)



Indiquem , també , l'existència de paraules que esmantenen invariables i que es distingixen pel gènere del determinant que els acompanya:
un/una artista (un/una artista)
el/la salvatge (el/la salvaje)
el/la jove (la joven)
el/la suïcida (el/la suicida)
el/la noble (la noble)
el/la taxista (el/la taxista)

A més, existeixen una sèrie de substantius que s'utilitzen amb un sol gènere . En cas de ser necessari, cal afegir al nom les paraules *mascle o*femella. Per exemple:
l'oronella femella (la golondrina hembra)
un panda mascle (un panda macho)

Finalment, trobem l’excepció d’uns quants noms que poden referir-se indistintament a ambdós sexes amb independència que siguen masculins: bebé (bebé); o femenins: persona (persona) , víctima (víctima).
2.3. Gènere gramatical d’éssers inanimats:
Al català:
En els noms que designen entitats inanimades, ladistinció de gènere no té una base semàntica i en la major part dels casos no hi ha cap motivació semàntica que justifique que un nom siga masculí o femení.
En un xicotet grup de mots, el femení serveix per a designar un objecte de mida superior al designat pel paral·lel masculí. Es tracta d’oposicions com les existents entre els parells de noms següents: cistell/cistella, ganivet/ganiveta,...