Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i elmoviment d'aquestes partícules.
El camp magnètic es produeix pel moviment de les càrregues elèctriques, com per exemple en el cas del corrent elèctric. El camp magnètic produeix una forçamagnètica del mateix tipus que la dels imants.
Un camp magnètic canviant produeix un camp elèctric, es tracta del fenomen de la inducció electromagnètica que s'utilitza en el funcionament dels generadors elèctrics, els motors elèctrics i els transformadors. De manera similar, un camp elèctric canviant genera un camp magnètic. Com a conseqüència d'aquesta interdependència entre els camps elèctrics imagnètics, té sentit considerar tots dos com una única entitat, el camp electromagnètic.
Aquesta unificació va ser desenvolupada per diferents físics en el curs del segle XIX i va culminar amb els treballs de James Clerk Maxwell que va unificar els treballs anteriors en una sola teoria. Més tard Oliver Heaviside va simplificar i reformular les equacions de Maxwell en la forma en què les coneixemavui. Maxwell va descobrir la natura electromagnètica de la llum i, com a conseqüència, avui es considera que la llum és una alteració oscil•latòria que es propaga en el camp electromagnètic, com una ona electromagnètica. Les diferents freqüències de l'oscil•lació donen origen a les diferents formes de radiació electromagnètica de l'espectre electromagnètic, des de les ones de ràdio a baixesfreqüències als raigs gamma a les més altes freqüències, passant per la llum visible a freqüències mitjanes.
Les implicacions teòriques de l'electromagnetisme van portar a Albert Einstein a desenvolupar la relativitat especial el 1905. El descobriment de la mecànica quàntica obligà a formular una teoria quàntica del electromagnetisme, completada a la dècada del 1940 i coneguda com electrodinàmicaquàntica.
Coneixem algunes versions sobre l'origen de l'electromagnetisme. La primera és la dels xinesos, que suggereixen que va ser conegut a principis de l'any 2000 aC. Una altra es basa en el fet que els antics grecsvan començar a observar els fenòmens elèctrics i magnètics damunt l'any 700 aC.
En aquells moments van descobrir que un tros d'ambre fregat s'electrificava i era capaç d'atreure fils depalla o plomes. La paraula elèctric prové de la paraula grega per a l'ambre: ηλεκτρον (elektron). La vertadera existència de la força magnètica es va conèixer en observar que fragments d'una roca natural anomenada magnetita (Fe3 O4) atreia el ferro. El nom de la pedra ve del nom del districte de Grècia on es va descobrir, Magnèsia de Tessàlia.
Otto von Guericke, (1602-1688), més conegut pels seusexperiments amb el buit, va treballar al final de la seva carrera en electricitat estàtica i el 1663 va idear la primera màquina electrostàtica, amb ella va descobrir que dos cossos electrificats del mateix tipus es repel•lien (fins llavors només es coneixia l'atracció electrostàtica). També li va permetre d'observar com sortien espurnes d'una bola de sofre mentre la carregava, efecte que méstard seria conegut com electroluminescència.
Stephen Gray, (1666-1736), va descobrir la conductivitat elèctrica utilitzant tubs de vidre electrificats per fregament i va estendre els seus experiments a altres materials diferenciant entre els conductors i elsaïllants.
Charles François de Cisternay du Fay, (1698-1739), va experimentar amb diferents materials i va trobar que només hi havia dos tipusd'electricitat estàtica: la que es produïa fregant el vidre i la que es produïa fregant l'ambre, i que els objectes carregats amb la d'un tipus es repel•lien mentre que els de diferent tipus s'atreien. És el que avui considerem com a càrregues positives i negatives.
El 1745 Ewald Georg von Kleist va descobrir que es podia emmagatzemar una càrrega elèctrica en una ampolla embolcallada en una...